Un tribunal de París ha sentenciat que Marine Le Pen i altres membres del Reagrupament Nacional són culpables de malversar fons públics del Parlament Europeu: no els destinaven a assistents per als seus eurodiputats, sinó a finançar el partit i al sou de treballadors directes. Penso en Josep Maria Terricabras, que va morir ara fa un any. M’agradaria tant poder comentar aquest cas, com molts d’altres, amb algú que va exercir com a eurodiputat amb l’honestedat que li era pròpia i una vocació de servei públic que feia que sovint lamentés que no la complia prou la institució de la qual va ser membre. No acabo de saber si els eurodiputats del RN prescindien més o menys de tenir assistents que treballessin pel Parlament Europeu mentre que, posem per cas, els diners servien per pagar el guardaespatlles i la secretària personal de Marine Le Pen. Com és que tal malversació va poder-se fer durant més de deu anys? També m’agradaria comentar amb Terricabras què va dir Jean-Luc Mélenchon, sobre el qual també pesen acusacions de desviació de fons, respecte al fet que Le Pen sigui “inelegible”: “La decisió de destituir una persona elegida hauria de retornar al poble.” La França insubmisa, però, ha manifestat que la justícia ha de ser igual per a tots. Tanmateix, Le Pen es presenta com a víctima i molts líders autoritaris (però no només ells) afirmen que ho és de la instrumentalització política de la justícia i, vaja, de la degeneració democràtica. La seva inelegibilitat temporal fa que es parli poc d’una actitud corrupta que, sabem que això desgraciadament passa, molt possiblement no li restaria vots. Una cosa més: no és de mal gust que una racista com ella apel·li al pacifisme de Martin Luther King com a model de la seva forma de protesta?