El “«pollo»” Rufián

Ni sé, ni sé si algú sap, quina ERC és ara mateix l’autèntica i genuïna i la que mana, ni si con­ti­nua sent una, ni si en són cin­quanta-una. És la de Marta Rovira, que és la cap for­mal però sot­metrà les deci­si­ons a con­si­de­ració de la militància? O és, per tant, l’ERC de la militància la que mana ara mateix? O és la d’Oriol Jun­que­ras, que ha dimi­tit per fer cam­pa­nya per al congrés del novem­bre, però que s’ha mos­trat públi­ca­ment par­ti­dari de nego­ciar amb Sal­va­dor Illa la inves­ti­dura? O és la que a l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona es va empas­sar el Valls i el Sirera, i fa ves a saber quant de temps que està amb un tracte empa­rau­lat amb Coll­boni i embar­gat comu­ni­ca­ci­o­nal­ment fins pas­sats el 12-M i el 9-J? O és la del Rufián espe­ci­al­ment silenciós perquè les coses que diu de Cata­lu­nya no aixe­quin mala maror? “No me meto”, repe­tia a totes les pre­gun­tes. “Si hablo me mon­tan un pollo increíble.” No ho sé. Veu­rem si la militància con­ti­nua en la línia Bes­ses - Rull i podem dis­fru­tar veient la cara de Coll­boni quan li diguin que s’ho faci! No ho sé. Però déu-n’hi-do el camí fet si el pinxo Rufián no pot anar de per­do­na­vi­des. Cada vegada que va con­tes­tar “No me meto” i la por que trans­me­tia pel “pollo increíble” que li podien mun­tar era el mera­vellós pes­si­go­lleig d’una papa­llona a l’estómac. Alguna cosa fantàstica comença a pas­sar a ERC. Tanta estima que en Gabriel ha aga­fat a Madrid, a la Vila i a la Cort, i a veure si es queda sense padrins!