S’ha de ser burro!

Una corranda popular actualitzada diu que ho fa el rei i que ho fa el papa, i que de viure per al relat, en aquest món de la imatge i la comunicació, ni el fiscal general de l’Estat no se n’escapa. Al contrari. Viu per al relat com un boig, i això, que sempre és molt perillós, ho és molt més si parlem del fiscal general de l’Estat. Han vist amb quina insistència i amb quina obsessió manava Álvaro García Ortiz a Almudena Lastra, fiscal superior de Madrid, que filtrés dades dels moviments d’Alberto González Amador, la parella d’Isabel Díaz Ayuso? L’altra no ho tenia clar, però ell era allà per a allò. És el pa que s’hi dona. “S’ha de treure la nota, si deixem passar el moment ens guanyaran el relat [...] és imperatiu treure-la”, assegurava en un whatsapp. Però no és l’únic rastre que va deixar aquell dijous 14 de març. Des de primera hora del matí que l’única cosa que el preocupava era el que es rebia als mitjans i el que es reproduïa i replicava per xarxes. Guanyar el relat! Guanyar el relat! Ara tot el periodisme de filtració (que és quasi tot el periodisme d’aquesta època moderna) anem com bojos explicant trucades que va fer i whatsapps que va enviar perquè es quadressin els que se li revoltaven. Es poden tenir dubtes de fins a quin punt és ètica l’entrega del fiscal i si és maquinària del fang o és noble lluita contra la maquinària del fang. El que queda clar és que s’ha de ser molt burro per deixar el rastre i les petjades que deixen.