Mirades
De capital d’estiueig a la de l’aigua
Sant Hilari Sacalm és i se’n considera capital de les Guilleries. Com diu el poema, és “un poble molt amagat, tot voltat d’espessos boscos i que n’és gran capital. Capital de Guilleries, Guilleries gegants, que ens parlen d’en Serrallonga...” La construcció de l’eix transversal ha facilitat l’accés, però quan s’havien de fer molts revolts per arribar-hi, a finals del segle XIX i durant moltes dècades del segle passat, Sant Hilari va ser una destinació escollida pels senyors per passar-hi l’estiu i per anar a prendre les aigües. Situat a 803 metres per damunt del nivell del mar, la capital de les Guilleries ofereix una temperatura idònia per prendre el sol, estar relativament bé a l’ombra durant el dia i dormir amb la finestra tancada quan a la ciutat la xafogor impedeix fer-ho. Sant Hilari és també coneguda com La vila de les 100 fonts. Però l’estiueig dels senyors, que va omplir d’hotels i restaurants el poble, ha passat a millor vida. Encara queda un balneari, però aquells estius de prendre les aigües, d’intensa activitat al voltants dels senyors que arribaven de Barcelona i arreu del país, ja formen part de la història. Ara Sant Hilari ha passat de capital de l’estiueig a capital de l’aigua perquè la deu de la Font Vella dona nom a una coneguda marca d’aigua i molts veïns viuen de treballar-hi, en aquesta o en altres embotelladores d’aigua.
Sant Hilari Sacalm mereixia una monografia dels Quaderns de la Revista de Girona i finalment es presentarà aquesta tarda a la sala noble de la Cooperativa. L’autor és Xavier Clos Jordana, que s’ha convertit en un autèntic preservador de la memòria del poble i dels seus veïns. Fundador de diverses revistes i editor de la col·lecció de llibres Guilleries, és autor de El rastre humà a les Guilleries (1995) i El meu dia a dia a Sant Hilari Sacalm (2021). I coautor de Notes de la guerra civil a Sant Hilari, amb Núria Pujol Bruguera (2005), L’abans: Sant Hilari Sacalm: recull gràfic 1895-1979) (2018) i Sant Hilari en veu de dones (2019).
En aquest llibre Xavier Clos Jordana explica la història d’un poble que va ser capital de l’estiueig i que ho és de l’aigua, i recupera autèntics mites com el general Josep Moragues o el bandoler Serrallonga. Josep Moragues i Mas, nascut el 1669 a Sant Hilari, va ser signant del Pacte dels Vigatans i va lluitar en el bàndol austriacista durant la guerra de Successió. El 1715 va ser executat, decapitat i esquarterat com a cap de les forces catalanes. El llibre explica també l’estada del president Francesc Macià i del president espanyol Manuel Azaña al poble. I s’atura en el salvatge bombardeig del 31 de gener de 1939, quan cinc avions Savoia Marchetti italians (Àngel Serradesanferm sosté que eren Junkers alemanys) van bombardejar sense compassió ni necessitat el poble, que va caure a mans franquistes cinc dies després. Al llibre es passa revista a carrers i places, edificis senyories, fonts emblemàtiques i paisatges amb vistes sorprenents, però l’autor considera que el repte més important de les Guilleries va lligat a l’aigua, no només la dels embassaments propers, sinó la que s’extreu de les plantes embotelladores en uns temps d’escassedat en què potser l’aigua esdevindrà or.