Mirades
Montserrat, la muntanya del tresor
Martí Gironell presenta a la seva darrera novel·la una història de Montserrat, una ficció basada en fets reals
Després de guanyar el premi Prudenci Bertrana el 2022 amb El fabricant de records, una novel·la basada en la vida del fotògraf Valentí Fargnoli, l’escriptor i periodista Martí Gironell (Besalú, 1971) publica La muntanya del tresor. Des d’El pont dels jueus (2007) Martí Gironell ha construït una sòlida carrera literària i ha rebut el suport del públic. És el seu onzè llibre, als quals cal afegir els àlbums il·lustrats per a nens en què passeja la figura d’un talp pel seu jardí, l’antic Egipte, l’antiga Roma i els Jocs Olímpics. Ha escrit sobre els jueus, sobre bandolers, sobre el nostre avantpassat indigeta i l’abat de Sant Benet, sobre l’espoli del romànic català i la figura de Jean Leon a La força d’un destí, premi Ramon Llull el 2018. Ja havia escrit abans sobre Montserrat, ja que la seva tercera novel·la, L’arqueòleg, girava a l’entorn de la vida i la feina del monjo Bonaventura Ubach, artífex de la Bíblia de Montserrat.
Martí Gironell sap atrapar el lector amb les seves històries. Moltes són novel·les basades en fets reals, com és el cas de La muntanya del tresor. La lectura d’un llibre escrit per la bibliotecària de Montserrat on s’explicava la història del monestir en els anys de la Guerra Civil, el va portar a un tema del qual va veure que hi havia documentació però que era molt poc conegut. Hi va entrar de ple i ara presenta aquesta novel·la basada en fets reals i que ens explica el perquè es va salvar Montserrat durant aquells anys de conflicte.
Per fer-ho utilitza la figura d’un nen, orfe i membre de l’Escolania, que quan esclata la guerra no té on anar i es queda a Montserrat. Benet Nomdedéu junt amb la Teresa, filla d’un mosso d’esquadra, i fra Cervera, són els protagonistes inventats. Però la història està basada en un fet real. Montserrat es va salvar de ser cremada perquè el llavors conseller de Cultura, Ventura Gassol, en una maniobra ràpida, hi va enviar quinze mossos d’esquadra i va expropiar el monestir i convertir-lo en propietat del poble per evitar que fos cremat per elements incontrolats. Durant la guerra va ser hospital, impremta, biblioteca, centre cultural i lloc de refugi. La Generalitat va salvar Montserrat, que era un símbol per a alguna part dels dos bàndols. L’estratègia va funcionar i Montserrat es va salvar. A la novel·la Martí Gironell parla d’un tresor, però fa falta llegir el llibre per entendre-ho, tot i que hi ha hagut llegendes diverses sobre el tema.
Lluny de la realitat de la visita del número 2 del règim nazi i cap de les SS, Heinrik Himmler, a la recerca del sant grial, Martí Gironell recupera una història vital però poc coneguda del que va passar a la muntanya santa entre els anys 1936 i 1939. Així, al marge dels mossos d’esquadra i de la gent enviada per la Generalitat per salvaguardar-la, a la novel·la veiem desfilar per Montserrat, com va passar a la vida real, el president Lluís Companys, el lehendakari José Antonio Aguirre, el president de la República Manuel Azaña, el doctor Josep Trueta, el cantant Emili Vendrell i fins i tot la vedet catalana Bella Dorita.
Martí Gironell ja ha iniciat el seu recorregut per tot el país. Va començar a Sant Cugat i Òdena, ha passat per Sabadell, Terrassa i Sitges, demà serà a Igualada, i dijous presentarà el llibre a la 22 de Girona.
