La gent del llamp

No tothom està tocat per la mateixa vareta (i malament rai que a tots ens tallessin amb el mateix patró), però sí que n’hi ha alguns que estan travessats per aquella rauxa, dinamisme, vitalitat i esperit creatiu que es pressuposa a la gent del Camp de Tarragona, emparats per la cèlebre dita “gent del camp, gent del llamp”. Fa quaranta anys, un grup de joves que ja començaven a enfilar el camí de l’escriptura o de la creació artística van arreplegar-se en un col·lectiu que va prendre el nom de La Gent del Llamp. Eren Magí Sunyer, Joan Cavallé, Odile Arqué, Montse Palau, Anton Roca... i altres cors inquiets per la cultura que es trobaven al ja desaparegut Cafè Poetes, amb l’artista Toni Torrell d’amfitrió, i que més que un local d’oci nocturn va ser un autèntic centre de caliu i debat cultural. Ahir al vespre es va presentar als serveis territorials de Cultura de la Generalitat a Tarragona el documental La gent del llamp. Quaranta anys d’art i lletres, una producció de TAC12 per celebrar les quatre dècades de la intensa activitat empesa per tots ells. Tots, grans dinamitzadors de la cultura. No només per la feina feta com a col·lectiu en el vessant editorial (s’han permès el luxe de publicar els títols que els ha donat la gana, sense tenir en compte si hi hauria retorn econòmic), sinó perquè cadascun d’ells mostren una trajectòria individual com a creadors literaris o artístics més que envejable. Són, tots, noms destacats i imprescindibles de la cultura a Tarragona. Són la gent del llamp que volem i que tan necessitem en una ciutat, en un camp, sovint ensopit culturalment parlant.