Tants museus, tants barrets

Repassar la informació sobre els museus municipals de Barcelona proporciona alguns temes de reflexió. En primer lloc, entre els museus hi ha “classes”, en el sentit que un petit grup de museus-vedette ha deixat a l’ombra l’existència de molts altres museus interessants. El Picasso, la Fundació Miró, el d’Art de Catalunya, a Montjuïc, s’enduen –merescudament– la palma de la fama; però, ¿quanta gent coneix la llarga vintena de museus que també són a la nostra disposició? Jo mateix me n’acuso: n’hi ha una dotzena que no he visitat mai.

I és que no hi pensem, i tampoc no ens ajuden gaire a pensar-hi. I, si hi pensem, ens podem trobar amb problemes d’horaris.

Una tercera part són oberts de nou a dues, i tanquen el dilluns. Ah, però el Botànic no, el Botànic tanca els dies de festa. El caos dels horaris és considerable. L’Arxiu Històric Municipal presenta un dels horaris més extens: de nou a nou, i els dissabtes de nou a una; el més restringit és el de la catedral: d’onze a una. L’Etnològic (Secció Exòtica) dóna mol- tes facilitats: de les nou del matí a dos quarts de nou del vespre, el diumenge de nou a dues i el dilluns de les dues a dos quarts de nou del vespre, i, en canvi, la Secció Catalana, la Secció Hispànica i el Museu d’Arts Gràfiques del mateix Museu Etnològic només obren de nou a dues.

N’hi ha que obren a les nou, però no tanquen a les dues, sinó a dos quarts de dues, i precisament el dilluns només obren a la tarda. N’hi ha que a la tarda són oberts de sis a vuit, d’altres de quatre a sis, d’altres de dos quarts de quatre a dos quarts de nou, el Marès de quatre a set, el Marítim de quatre a dos quarts de set… És una fantasia d’horetes i mitges horetes de diferència que deu tenir alguna explicació, però que resulta molt desconcertant. Quant al matí, trobem els següents i diversos horaris: de nou a dues, de nou a dos quarts de dues, de deu a dues, d’onze a una, de deu a dos quarts de dues, de deu a una, d’onze a dues… ¿Quines raons justifiquen aquest desgavell? Sembla raonable d’intentar unificar els horaris, amb l’excepció del Jardí Botànic i dels possibles museus a l’aire lliure.

A més de la unificació, que evitaria sorpreses desagradables al benemèrit ciutadà que es decideix a visitar un museu, cal estudiar que els museus que tanquen sistemàticament a les dues continuïn oberts, almenys algun dia la setmana, durant la tarda. És in- concebible que quan hom treballa només hi pugui anar el diumenge al matí. El Metropolitan Musem de Nova York està obert, el dimarts, fins a tres quarts de nou del vespre, que equival –tenint en compte les formes de vida d’aquella ciutat– a les nostres onze de la nit. Arreu del món els grans museus observen aquest costum d’allargar la jornada un dia laboral, perquè l’aproximació a l’art sigui a l’abast de tothom. Tenim un dels museus més importants del món, el que recull a Montjuïc mostres incomparables de l’art romànic, i no pot ser que a la tarda sigui tancat. Si jo fos turista, avui, a Barcelona, quedaria profundament decebut: sóc a Montjuïc, he passejat, es posa a ploure i no puc entrar en un museu extraordinari que tinc al davant.