Opinió

De reüll

Aurora

El 9 de març del 1936, a la Casa del Poble de Palma es va celebrar la Diada de la Dona Antifeixista. Durant l’acte, Llibertat Picornell Femenias, la germana petita d’Aurora i que l’alçament militar del 18 de juliol va enxampar a Barcelona, on participava en les Olimpíades Populars, va recitar el poema que Rafael Alberti havia dedicat a Aida Lafuente, la militant comunista morta dos anys abans en la revolució asturiana d’octubre. Ja era un símbol: la Rosa Roja lleonesa. El poeta va fer perviure la llibertària amb un desig: “La quiero desenterrar.” Les mallorquines honoraven la lluita de les que les havien precedit; una baula en la transmissió de la memòria. Hi havia tres de les Roges des Molinar que els feixistes van assassinar la nit de Reis de 1937 a la tanca del cementiri de Porreres: Aurora Piconell, Antònia i Maria Pasqual, Catalina Flaquer i Belarmina González. Quan fa dos anys van identificar les restes d’Aurora, la seva ploma va resplendir com la primera claror del dia, un fil de llum especial, una lluïssor extraordinària; il·lusionant. La ploma era l’Aurora. Han estripat la foto, han silenciat els llibres; és la remor de sabres, tan inquietant com preocupant. Per això cal més que mai usar la ploma i repetir els seus noms, la seva història, que no s’oblidi, glossar poemes per “desenterrar-les” i inundar de roses roges les tanques del cementiri, que és a la nit quan les bèsties i la foscor es creuen vencedores. No recorden que l’Aurora sempre surt l’endemà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.