La motoserra de Milei

Te’n parlen amics argentins residents a Catalunya, el passeja i condecora el Partit Popular, li atorguen generosos minuts a les televisions, fins i tot defensen la seva gestió kamikaze veus com la de sor Lucía Caram i Pilar Rahola: és impossible prescindir mentalment del tot de Javier Milei i la seva motoserra. Des d’aquí no tenim elements suficients per saber si el 56% d’argentins que l’han convertit en president tenien raó quan pensaven que era l’opció menys dolenta, després del desastre heretat dels seus predecessors, que entre d’altres calamitats van aplicar fins a dos sagnants corralitos a la població. Però sí que tenim elements suficients per saber que aquí la seva recepta no és desitjable, ni convenient. Què fan, doncs, exhibint-lo com si fos un vident infal·lible? Aquí no hem tingut governs populistes culpables d’una corrupció generalitzada, una orgia de despeses desestabilitzadores i un deute infinit. No venim del kirchnerisme ni del Peronisme i els darrers indicadors econòmics no fan res més que reforçar la credibilitat de les arques espanyoles (que per força han de ser més generoses amb les reivindicacions catalanes, però aquest és un altre tema). Per això quan Milei puja al faristol madrileny i té els sants pebrots de carregar contra “la justícia social”, que qualifica de càncer, et venen ganes de fer-ne una escalivada. Però la millor forma de contrarestar la demagògia de l’argentí pilós, ja que diuen que és un economista de cert renom, són les dades i les fonts. Per exemple: el PIB trimestral espanyol ha pujat un 0,6% enfront del 0,2% previst pels analistes. Anem al poderós G20, un d’aquests organismes internacionals que tant fan salivar Milei però que, si en lloc de fabricar pobres no fabrica també estabilitat econòmica, no tardaran a tocar-li la cresta. Doncs bé, el selecte grup estudia un impost als milmilionaris, personatges obscenament rics que en no tenir nòmina pràcticament estan sotmesos a una tributació zero. Més fonts: l’OCDE, un altre organisme que forma part de l’altar liberal. Un estudi recent demostra que a l’Estat espanyol els més rics s’emporten el triple d’ajudes públiques que els més pobres. Riquesa piramidal i immoral. Sí, i tant que cal, la motoserra de Milei, però en sentit contrari al seu: de baix cap als de dalt!