La mirada d’Heròdot
Josep Poch Clara. Catedràtic d’Ensenyament Secundari
Sortir de la tomba
Fa una mica més d’un segle, el 1922, l’arqueòleg Howard Carter descobria la tomba intacta del faraó Tutankamon a la vall dels Reis, a Egipte. Era l’única tomba no profanada trobada fins llavors i contenia tresors intactes. Aquesta troballa va impactar el món sencer i va donar un nou impuls a l’egiptologia, afició que ja havia començat amb la publicació el segle anterior de Description de l’Égypte, escrita pels savis que van acompanyar Napoleó en la seva famosa expedició.
El descobriment del sepulcre faraònic va donar lloc a una llegenda d’una suposada maledicció que, deien, estava escrita a les parets de la tomba. També es deia que hi havia un manuscrit en àrab que ja ho anunciava, que a la tomba hi havia un fong dipositat a propòsit pels egipcis (32 segles abans!) per fer emmalaltir els que hi entressin, i altres fake news. Els participants en el descobriment òbviament van morir, però sense cap anomalia estadística per l’època.
Dues dècades més tard, el 1941, hi va haver una altra exhumació sonada, a la ciutat de Samarcanda, a l’Uzbekistan, on es troba la tomba de Timur Lang, conegut a Europa com a Tamerlà, un governant medieval que va tenir un imperi tan gran com efímer. Vencedor dels turcs, segles després encara se’l recordava, i fins i tot Vivaldi i Händel en van compondre òperes. En plena Segona Guerra Mundial, Stalin va manar exhumar les restes i portar-les a Moscou per estudiar-les. En arribar-hi, els enviats del Kremlin es van trobar amb una gentada que ho volia impedir. Malgrat que havien passat més de cinc segles de la seva mort, es mantenia viva la llegenda que si se’l treia de la tomba vindrien guerres i desgràcies. La voluntat de Stalin es va executar (qui gosaria contradir-lo?), i les restes de Timur es van portar a Moscou. Al cap de poc, Alemanya va atacar la Unió Soviètica. Quan es van retornar els ossos a la tomba, els soviètics recuperaven Stalingrad. La llegenda, es miri com es miri, es va complir.
Espanya ha fet la seva aportació singular als governants sortits de la tomba. Les restes de Francisco Franco van reposar al Valle de los Caídos fins que, el 2019, un govern finalment va decidir exhumar-les. Quan es va anunciar, corrien mems de la imatge de Franco en què deia: “¿Qué haces este jueves? ¡Yo salgo!” Les restes van ser traslladades en helicòpter i es van enterrar en un cementiri a prop del Palau d’El Pardo. En arribar-hi, hi havia un grup de persones encapçalades pel colpista Antonio Tejero que cridaven “Franco, Franco!” i “Arriba España”. Abans de tornar-lo a enterrar, es va celebrar una missa que va ser oficiada pel fill del mateix Tejero, mossèn Ramón, que té un punt de semblança amb Torrente. Es va adreçar al dictador tot dient: “Dichoso usted, mi general, que por defender la fe católica ha recibido insultos, calumnias y persecución, en la vida y en la muerte.” A mossèn Tejero se li va oblidar dir que un dels deu manaments diu “No mataràs”.
Les exhumacions de Tutankamon i Tamerlà han estat font d’inspiració per a històries èpiques i òperes. La de Franco donaria per a una pel·lícula de Berlanga. Si el gran director valencià hagués estat viu, l’hauria pogut filmar amb Antonio Resines fent de coronel Tejero, Santiago Segura fent de mossèn, els pasdobles España cañí i Paquito el chocolatero com a banda sonora i sense necessitat de guionista; la mateixa realitat li hauria proporcionat el guió. Només hauria hagut de decidir on faria sortir la paraula austrohúngaro, el seu mot talismà, que apareix en tots els seus films.