‘L’orquestra’ va ser silenciada

“El divendres 10 de juliol de 1992, a les 15.00 hores, a Catalunya Ràdio s’emet el programa L’orquestra, la tertúlia de sobretaula de la ràdio pública catalana des de la tardor de 1987 dirigida per en Jordi Vendrell. Aquell dia hi participaven tres professors universitaris, en Josep Murgades, en Modest Prats i en Josep Maria Terricabras, Terri.” Així comença el capítol titulat El cor del llibre que ha escrit l’advocat Benet Salellas i que li ha publicat l’editorial Tigre de Paper. En encesa espera, amb un epíleg de Núria Cadenas, és la visió que dona en Benet de l’operació Garzón, en què de manera tan important va participar el seu pare, Tià Salellas. En Tià va ser advocat d’alguns dels encausats que van patir tortura, i va formar part i va ser peça clau en la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans, que, anys després, va condemnar l’Estat espanyol per no haver investigat les tortures denunciades. Tinguessin els torturats a veure o no amb la suposada desarticulació de Terra Lliure perquè no fes cap acció armada durant els Jocs del 92. He escrit dos articles, però queda el paper que hi van jugar alguns mitjans i la societat civil.

El llibre d’en Benet, que els recomano perquè està molt ben escrit i perquè dona una visió que cal no oblidar del que passava en aquell moment, reparteix els capítols amb el nom d’alguns dels implicats. Però ha volgut ressaltar l’emissió de L’orquestra. Aquells dies, aquest diari i el setmanari El Temps van quedar sols explicant el que passava. Pocs polítics van aixecar la veu, però n’hi va haver. El president Pujol en va parlar el dia de la tertúlia, i això va fer que més gens perdés la por a manifestar-se. Però molts mitjans només van vendre la versió manipulada de la Guàrdia Civil i es van inventar directament alguns fets, com ara la troballa d’armes. Aquell dia a L’orquestra, Modest Prats i Josep Murgades es van deixar anar i en Terri, no es va quedar curt. Llegeixin el capítol del llibre d’en Benet. Busquin aquella tertúlia, una de les més buscades de la història de Catalunya Ràdio.

No van dir res de l’altre món. Van parlar del paper del Punt Diari i de la campanya que va endegar enviant postals a Garzón i d’altres polítics com ara Corcuera i Pujol. Van recollir les crítiques dels tertulians, les tortures i vexacions que denunciaven, van explicar els actes que es feien en el seu suport i van lloar Quim Nadal i l’alcalde de Banyoles Joan Solana, que van aixecar la veu contra aquella operació Garzón. I van parlar de Joan Fuster i de Bertolt Brecht, i de Sagarra, Vicens Vives, Ferrater Mora i fins i tot d’Ortega y Gasset, que quan trobava Josep Maria de Sagarra li preguntava: “Después de muy mal, ¿cómo está usted?” Tertúlies de nivell. Ai, però van dir “sociates”, i això va fer que es demanés el cap de Vendrell. I el van tenir, de Jordi Vendrell i de L’orquestra. El del 10 de juliol de 1992 va ser l’últim programa perquè un conseller de la Corpo així ho va demanar i així se li va concedir. Quin gran programa, quina tertúlia, en què es parlava de coses serioses. A la memòria de Jordi Vendrell, Modest Prats i Josep Maria Terricabras, desapareguts, com Tià Salellas. I d’en Murgades, que encara diu el que pensa. Cal no oblidar. Després va venir el Catalunya vol viure en llibertat.