Parlem d’immigració
La immigració és un tema troncal en un país geogràficament ‘de pas’ com és Catalunya. Per aquest motiu no hauríem de permetre que el foc encreuat entre la demagògia xenòfoba i la demagògia bonista ens impedeixi parlar obertament de les complexitats que genera i sobre com gestionar-les. L’enquesta del CEO sobre immigració publicada dijous, més enllà de titulars que criden l’atenció, radiografia la realitat d’una societat catalana tradicionalment oberta, integradora, tolerant i respectuosa amb els drets humans, que alhora detecta un desequilibri entre el flux migratori i la capacitat d’acollida. La majoria d’enquestats està d’acord que la immigració contribueix al desenvolupament econòmic i es partidària de garantir que l’immigrant instal·lat a Catalunya de manera estable tingui els mateixos drets que la resta; que pugui treballar normalment, pagar els seus impostos i cobrar l’atur; que pugui votar en les eleccions, accedir a la nacionalitat i reagrupar la família. No obstant això, la meitat d’enquestats (el 48%) percep que hi ha massa immigrants, que això afecta negativament la qualitat dels serveis públics i el 60% creu que reben més del que aporten en impostos.
Cal veure la radiografia completa. Si la immigració és percebuda socialment com a excessiva, és necessari parlar-ne. Parlar-ne deixant de banda els components ètnics, racials i religiosos; parlar-ne sense qüestionar drets fonamentals, ni tampoc deures ciutadans; parlar-ne desmentint tòpics i falsedats amb dades reals. Perquè del que cal discutir de debò i amb urgència és de les eines i els recursos que són necessaris i que Catalunya ha de tenir com a país receptor d’immigrants per poder canalitzar i digerir aquest flux i controlar el seu impacte en la nostra societat. Coses com ara la competència sobre els permisos de residència i de treball, que són clau per normalitzar la situació de molts immigrants i per evitar que derivi en precarietat o conflictivitat. I potser caldrà discutir com adaptem l’estat del benestar a una població que creix de forma desproporcionada. No parlar-ne no fa més que donar espai, arguments i terreny abonat a la xenofòbia, el racisme i la intolerància.