Brutícia

Quan et mous massa temps per la brutícia al final, coi, no et sembla tan bruta, el teu llistó de netedat es rebaixa i quan les vergonyes queden al descobert ja no n’hi ha prou amb una raspallada, encara es veu brut. Aleshores la teva defensa no pot ser dir que a les altres cases també hi ha porqueria i que vas delegar en els teus subordinats i no vas veure com n’era, de llardosa, la feina que no vas supervisar. Perquè ja no pots aparèixer després com a impol·lut, com si tinguessis les mans netes, perquè les tens brutes, ni tampoc pots aparèixer com a apagador de focs. Si apagar focs vol dir pagar 50.000 euros als piròmans no pots erigir-te en tallafocs de la crisi, el que estàs fent és ventar el foc i estàs servint el teu cap en safata als enemics que et volen enfonsar, siguin o no siguin bones persones. Ara es tracta de saber qui va autoritzar el pagament de 50.000 euros per comprar silencis, qui n’era coneixedor i des de quan, i com que és evident que tot plegat no és cosa d’un llop solitari eixelebrat que ha vist massa vegades House of cards ni d’un pobre cap de turc, sinó que som davant d’un modus operandi del fangar, el que cal és fer foc nou a tots els nivells per tornar als valors republicans, que no deuen tenir res a veure amb promoure campanyes de pandereta, sí, desafortunades, per fer quatre riures troglodítics. I ja no parlem d’utilitzar l’Alzheimer del president per rascar vots. Dedicar-se a la comunicació no vol dir això. I no deixa de ser significatiu plegar del govern des de la seu d’un partit. No cal que ens vinguin a embrutar d’Espanya, la merda se’ns menja.