Vox es menjarà el PP

Si hi ha una dada homogènia en aquesta expansió creixent de l’extrema dreta a Europa és que, almenys en gran part, l’onada ultra implica la minorització/substitució de la dreta tradicional. Els votants d’ordre, moltes vegades des de les zones més rurals, emeten un senyal d’alarma en forma de posicionament extremista perquè veuen amenaçat el seu nivell econòmic amb la globalització i, alhora, el seu estil de vida a causa de la irrupció de forts contingents d’immigrants que no necessàriament opten per la integració. A França parlen de “deserts sanitaris” respecte a zones que requereixen un desplaçament amb cotxe (que, com han decidit a París, no contamini) per accedir al metge de família o a qualsevol prova sanitària. En fi, veurem quina evolució té el sistema francès.

El que és molt clar és que el règim espanyol encara és més fràgil que el francès. Madrid ja fa temps que ha desertitzat l’espai que hi ha entre el centre de la península i la costa, deixant sense oportunitats una població cada cop més envellida i dependent dels subsidis públics. Un gruix poblacional que ha assajat alguna sortida raonable –com Teruel Existe i Soria Ya–, però que cada cop se sent més temptat per l’extrema dreta. El mateix que passa als barris més desafavorits de les zones urbanes, que tendeixen a abandonar els partits tradicionals per concentrar la protesta en les sigles ultres.

Parlant clar, crec que Vox té bastant més futur que el PP. Entre d’altres raons perquè, prenent l’exemple de Catalunya, el vot espanyolista de protesta s’està allunyant del PP a tota velocitat, fins al punt que, per a molts, Vox es queda curt. A ciutats importants del cinturó de Barcelona, com Rubí i Viladecans, el vot a Alvise Pérez va superar el 4% sense tenir cap mena d’implantació territorial ni estructura. En definitiva, l’espanyolisme es radicalitza i farà cada cop més inhòspit aquest estat que ja hem comprovat que es basa en l’a por ellos.