Impuls econòmic a la UE

Les conseqüències dels resultats de les eleccions europees encara es fan notar. D’una banda, amb la composició del Parlament i dels seus grups que, entre populars, socialistes i lliberals, han configurat un repartiment de càrrecs per al futur govern de la UE, amb la popular Ursula von der Leyen al capdavant de la Comissió, el socialista António Costa com a president del Consell i la lliberal Kaja Kallas com a alt representant per a la Política Exterior. Ja veurem si es consolida aquesta terna, perquè els grups d’extrema dreta també volen part del pastís. I, d’una altra banda, la influència que han tingut les eleccions als estats, com hem vist a França, amb uns resultats inesperats que han aturat, almenys temporalment, l’extrema dreta, però amb un escenari difícil de gestionar, i ja veurem què va passant a Alemanya i a d’altres estats. Tornant al govern de la UE, estem ara en un llarg, massa llarg, període en el qual s’ha de concretar el funcionament de les institucions, que no serà efectiu fins a finals de novembre amb tots els comissaris nomenats, un per estat, i amb un Consell Europeu, amb caps d’estat i de govern de partits d’extrema dreta i dreta, com mai hi havia hagut. I, entretant, s’hauran de concretar les polítiques dels cinc anys de mandat, en què l’economia tindrà un paper important, sota la influència de l’informe Letta, que proposa un mercat únic amb desenvolupament de serveis financers, telecomunicacions i energia, apostant per introduir una cinquena llibertat, entesa com a potenciar la investigació, la innovació i l’educació, i el finançament de projectes estratègics amb col·laboració pública i privada i, amb l’aportació de Draghi, potenciar la competitivitat i la productivitat de les empreses que els permeti competir amb les dels EUA i la Xina. Previsiblement veurem, a més de la lluita contra el canvi climàtic, com es gestiona una propera ampliació, i una aposta per la defensa i l’economia en el marc d’aconseguir l’autonomia estratègica, impulsant la indústria de productes bàsics per a les empreses –com ara la producció de xips–, i per a les persones –productes de primera necessitat com ara medicines i vacunes. Una política econòmica que aporti inversió i limiti desigualtats, i més integració política, són ingredients bàsics per a una UE útil per a la ciutadania.