El miratge democràtic d’Espanya

La investigació de l’Audiencia Nacional i l’informe de la unitat d’afers interns de la Policia espanyola, que confirmen plenament l’espionatge il·legal de 69 diputats de Podem, Comuns i Compromís ordenat pel ministeri de l’Interior i realitzat amb recursos públics entre els anys 2015 i 2016 és una palada de terra més sobre l’article 1 de la Constitució que proclama Espanya com un “Estat social i democràtic de dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític”. L’afirmació és fundacional i expressament solemne, però la realitat –d’aquest i d’altres casos en l’àmbit de la política catalana– ens diu que el compromís espanyol amb aquells valors, amb la naturalesa de l’Estat i amb la mateixa Constitució que massa gent es posa a la boca en va és, en realitat, inexistent o està absolutament supeditat a l’interès i la conveniència personal i política d’aquells que estan especialment obligats a respectar-los, protegir-los i complir-los.

Creació de proves falses, investigacions prospectives, informes policials falsejats, conspiració per alterar resultats de les eleccions, atemptats a la reputació d’adversaris polítics, espionatge il·legal a càrrecs institucionals, polítics i/o electes, accions judicials irregulars amb objectius polítics, vulneració reiterada de drets fonamentals, policies delinquint, jutges conspirant per incomplir la llei... són un bagatge impactant i imperdonable, que delata un patró de conducta més enllà d’unes persones, un partit polític o un moment concrets; es un ‘modus operandi’ que implica els poders públics de l’Estat i que és clarament il·legal, immoral i contrari als principis fonamentals de la democràcia. Estem, doncs, davant un problema sistèmic que posa l’Estat sota sospita i destrueix la credibilitat democràtica i de l’estat de dret molt més enllà del que s’atreveixen a reconèixer els responsables polítics i institucionals. No és acceptable que no hi hagi culpables, que no s’arribi fins al final per depurar les responsabilitats independentment del color polític i del nivell institucional d’autors i còmplices. O es defensen fins a les últimes conseqüències els principis fonamentals de la Constitució i es planteja un procés de regeneració democràtica o la famosa Carta Magna és paper mullat i la democràcia espanyola, un miratge.