Deixadesa i exclusió?

No sé què és més estrany, pit­jor o ini­ma­gi­na­ble. Ho és que el pre­si­dent d’un par­tit sigui un dei­xat fins a l’extrem que durant sis anys no vagi a les reu­ni­ons dels cap­gros­sos? O ho és que els cap­gros­sos d’un par­tit exclo­guin durant sis anys de les seves reu­ni­ons el pre­si­dent? Si això es dona en una situ­ació de repressió política, poli­cial i judi­cial amb diri­gents a la presó i diri­gents a l’exili durant bona part d’aquests sis anys, és que estem tro­nats. Si, a més, durant aquests sis anys l’apa­rell de pro­pa­ganda del par­tit (no sabem en mans de qui) no para de donar-se importància de la uni­tat i la for­ta­lesa interna per fer sang o con­tra­po­sar-la a la divisió de la com­petència, és que a més de tro­nats hi ha algun liret. Si tot això ho aca­bem sabent al cap del temps per boca dels matei­xos pro­ta­go­nis­tes, que apro­fi­ten els reves­sos elec­to­rals per llançar-se els plats pel cap i dir-se el nom del porc, en pers­pec­tiva del congrés i la reno­vació que han de fer d’aquí a qua­tre mesos, és que, a més de tro­nats i algun liret, hi ha qui ha per­dut el sen­deri. Atu­reu aquesta boge­ria, nois i noies d’ERC! Aquesta boge­ria mari­ana a què us heu llançat porta a l’auto­des­trucció. Pot­ser alguns pen­seu que us ho podeu per­me­tre, però el país no, no s’ho pot per­me­tre. Neces­sitàvem que Artur Mas portés el cen­tre­dreta cap a l’inde­pen­den­tisme, com neces­si­tem que ERC hi man­tin­gui un cen­tre esquerra potent. Poseu-vos-ho al cap, o pren­drem mal tots ple­gats.