Mirades
Entre excursionistes i turistes
En la jornada Ciutats visitades, sobre el futur del turisme urbà, que va organitzar Insetur amb l’Ajuntament de Girona, em van sorprendre les dades que va donar la doctora Núria Galí, que en la seva intervenció va parlar de La gestió del turisme en les ciutats monumentals. Algunes d’aquestes ciutats, i va citar Àvila i Venècia, han de diferenciar entre els que va anomenar “excursionistes” i els “turistes”, perquè, de tota la gent que les visita, una gran part no pernocten ni fan despesa a la ciutat dinant o sopant. I a Girona passa alguna cosa semblant. Gairebé el 74% de la gent que visita la ciutat entraria en el qualificatiu d’“excursionistes”, perquè passen només una mitjana de dues hores i disset minuts a la ciutat. Es va parlar i alertar doncs dels problemes de congestió, cues, preus alts, expulsió dels residents, gentrificació en definitiva, que pot produir el turisme. De fet, el doctor Lluís Prats, de la UdG, va alertar del perill de buscar “més i més i més” turisme, que ha portat problemes molt importants en ciutats com Venècia o ara mateix Barcelona. “No som ni Venècia ni Roma, ni Barcelona”, assegura la vicealcaldessa Gemma Geis, que defensa un “model gironí de gestió del turisme”.
Que a la ciutat hi ha rum-rum perquè ha estat triada per molts residents estrangers, expats en diuen, no ho pot negar ningú. Que s’han obert molts negocis o que aquests mateixos nous veïns els han obert, tampoc no es pot negar. Hi ha qui hi veu la part positiva en llocs de treball i també en una certa dignificació dels locals que regenten. A altres no els agraden tant i els acusen d’ocupar botigues que abans eren tradicionals. Certament han desaparegut botigues històriques del centre de la ciutat. Però també dels barris, on les botigues de tota la vida han deixat pas a negocis regentats per migrants, que no són precisament gent d’alt poder adquisitiu.
A la manifestació del 6 de juliol es queixaven de turistes i guiris. I van passar per diversos carrers, en alguns dels quals, com al de les Ballesteries, els comerciants alerten que han notat una baixada d’afluència de turistes al juny i al juliol. Dues visions oposades. De fet, a la jornada de Ciutats visitades es va alertar diverses vegades de la manca d’empatia d’alguna gent en relació amb el turisme. “De turistes ho som tots”, es va dir, i en general és veritat. Perquè molta gent que es queixa dels turistes també en fan ells. Em fa pensar en l’època en què hi havia gent molt preocupada per la petjada de CO2 que, canviant de tema, explicava tots els Ryanair que agafava i pensava agafar.
A Girona, doncs, cal posar un cert ordre. El debat del turisme es barreja amb el de les bicicletes i dels cicloturistes que no respecten senyalitzacions. Cal fer complir les normes. Potser aquí hi ha la clau. Si hi ha unes normes, cal complir-les, tant si som veïns com expats o turistes. Per tant potser caldria, més que prohibir, senyalitzar bé i que policies municipals o agents cívics advertissin la gent que amb la seva actuació trenquen les normes de convivència. Tenim un patrimoni cultural meravellós. I un Auditori, un Palau de Congressos i una Fira per portar visitants que no siguin excursionistes. Fem-ho bé, però continuem fent-ho.