Glòria i Júlia, màgia a Via Laietana

No hi ha res millor que encarar una lluita que se sap llarga amb bon humor i sabent que acudeixen al rescat forces d’energia nova, renovades. Amb aquest esperit es va encetar ahir el parèntesi d’estiu de l’acció persistent que des de fa tres anys cada dos dimarts de cada mes es planta davant la prefectura de la Via Laietana per aconseguir que l’espai policial esdevingui un referent de la memòria democràtica.

L’acte d’ahir va ser dur, com tots, perquè les històries de les persones que expliquen el seu pas pels calabossos i els despatxos de la casa dels horrors és sempre dolorós. El to greu, les emocions a flor de pell, l’insubornable esperit de reivindicació no el desvirtua ni l’habitual somriure dels agents que s’ho miren, amb to de burla, des de l’altre costat de la tanca, com van tornar a fer ahir amb un aire de tant se me’n fot tot que encara fa més patètic l’entestament del govern espanyol a voler mantenir els usos policials de l’edifici.

Però l’entestament dels que reivindiquen la fi de la presència policial encara és més fort i difícil de tòrcer. Ho va demostrar ahir la Montse Milà, que va estar 17 dies tancada a Via Laietana només per ser una obrera en lluita de la Maquinista Terrestre, i en Josep Molins, detingut als anys setanta i que va compartir captiveri a Via Laietana amb en Pep, un amic i company de lluita a qui els policies van torturar tant que un dia en tornar-lo a la cel·la se li va sincerar: “Ja no puc més, Josep.” I ell, com a bon amic, li va respondre amb consol i comprensió: “Has aguantat molt, pots estar tranquil.”

Durant el pas per Via Laietana, en Josep Molins va rebre maltractament físic i també psicològic. Em deien: “De aquí no saldrás”, o l’amenaçaven de deixar-lo esguerrat: “No vas a catar hembra”, li escopien. Ahir, després d’explicar-ho, en Molins va fer una pausa, va agafar aire i aleshores va detallar que en quedar lliure es va casar i amb la seva dona van tenir tres fills que els han donat sis nets. “Que es fotin!”, va concloure alçant la veu i provocant el riure i l’aplaudiment de la gent congregada a Via Laietana.

No va ser l’única vegada que ahir es va riure davant la casa dels horrors. D’arrencar uns quants somriures, se’n va encarregar la maga Glòria, que va fer un innocent joc de mans, tan pueril com efectiu, consistent a despullar una fotografia de l’edifici de Via Laietana 43 de l’attrezzo policial i espanyol i canviar aquest per una bandera catalana i un cartell al capdamunt de l’edifici on es llegia Museu de Memòria Històrica. I vinga aplaudiments.

No va ser l’únic acte de màgia que ahir hi va haver davant la prefectura de la policia espanyola. En presentar l’acte, l’advocada Pilar Rebaque va explicar que dilluns havia rebut la trucada d’una jove estudiant de batxillerat, la Júlia, exposant-li la seva intenció de dedicar el seu treball de recerca al cas de la Casa dels Horrors. Va sonar a aire fresc, a objectiu aconseguit perquè l’acte reivindicatiu que es fa a Via Laietana pren ple sentit si els joves se’l fan seu i senten com a pròpia la causa.

Rebaque va explicar que un dels motius que va exposar-li la Júlia per fer el treball és que a l’institut ningú li havia parlat de Via Laietana i del que representava. És evident que contra tant oblit i tanta desmemòria cal tot l’activisme i, per què no?, també l’ajuda d’algun truc de màgia.