Turisme. ‘Overbooking’, 1
Als anys seixanta i setanta del segle XX, els hotels tenien per corrent vendre més llits dels que en realitat hi havia a l’establiment
Durant dos estius de 50 anys enrere, vaig fer de recepcionista en un hotel de grans dimensions d’aquesta costa, llavors i ara turística. Com que som en plena saison, parlarem d’algunes curiositats d’aquest negoci tal com es podia practicar a principis dels setanta del segle passat. Al poble, el comandament de la policia local l’exercia un, diria que sergent, posseït per una debilitat que maldava per exercir: la que la correcció social en fa dir ser molt faldiller. Quan se li presentava l’ocasió copulativa –a vegades de preu–, tot i que després un considerable polític, segons la brama provincial, cantés les excel·lències dels acoblaments practicats al seient de darrere dels Simca 1000, l’agent considerava que com una habitació amb porta que tanqui, matalàs i llençols nets no hi ha res. Però, és clar, amb la dona i les criatures a casa, on trobar el llit peremptori de forma dissimulada i ràpida? D’altra banda, als anys seixanta i setanta del segle XX, els hotels tenien per corrent vendre més llits dels que en realitat hi havia a l’establiment per tal que, com que sempre algú fallava, no quedessin mai matalassos desocupats: l’estratègia coneguda com a overbooking. Però, a vegades, amb el transfer es presentava tothom i calia resoldre la sobrevenda com fos. El meu hotel va trobar una fórmula, pactada amb l’esmentat sergent, basada a ajuntar la fam i les ganes de menjar. En primer lloc, es prenien les dades de clients avui dits single males, nois joves acabats d’arribar, tants com l’overbooking exigís i, en lloc de portar-los a les habitacions, se’ls convidava a prendre cerveses a dos o tres bars concertats. Les claus ja els les facilitarien al vespre quan tornessin. Al cap d’unes hores, els mallals de cervesa i sangria que havien ingerit a compte de l’hotel i de la seva butxaca els solien empènyer a les ineluctables escandaleres previsibles; llavors, es tractava que la brigada, com al far west, els detingués i els portés a dormir la mona a la caserna. Calia que la batuda fos del mateix nombre (o superior) al de llits que l’hotel necessités alliberar per, de moment –demà, ja en parlarem–, poder allotjar els altres nouvinguts –famílies, gent gran... El cercle es tancava amb l’hotel garantint al sergent una habitació del servei per practicar la lubricitat.