El porno mata dones

La peri­o­dista i sexòloga madri­le­nya Mara Mariño, autora entre d’altres del lli­bre Todo lo que mi novio debe saber sobre femi­nismo, ha fet un sor­pre­nent exer­cici de recerca inves­ti­gant com acaba la car­rera dels actors i les actrius que es dedi­quen al cinema per a adults. Segons les seves dades, entre el 2016 i el 2024 s’ha cone­gut la mort de 32 d’aquests intèrprets. D’aques­tes morts, tres cor­res­po­nien a homes i 29, a dones. Els tres actors van morir de càncer, pneumònia i acci­dent de trànsit, res­pec­ti­va­ment. En el cas de les dones també hi va haver malal­ties i acci­dents, però sobta molt que sis de cada deu fos­sin morts per sobre­dosi o suïcidi. No es tracta de casu­a­li­tats sinó del resul­tat, tal com remarca la peri­o­dista, de la pressió a què es veuen sot­me­ses aques­tes dones, que com a mit­jana d’edat entren en la indústria amb 22 anys (les que es lle­ven la vida tenen, de mit­jana, 29 anys). Es tracta d’una indústria que ha can­viat enor­me­ment amb l’apa­rició d’inter­net. Abans una cinta de vídeo porno podia durar anys en un vide­o­club, però ara el con­sum mas­siu i ràpid fa que s’hagi de pro­duir mate­rial cons­tant­ment i que les con­di­ci­ons labo­rals d’aques­tes dones siguin molt dures, amb jor­na­des llarguíssi­mes per aba­ra­tir cos­tos i amb pres­si­ons per sot­me­tre’s a pràcti­ques amb què no sem­pre esta­rien d’acord, i que sovint impli­quen violència, perquè el públic con­su­mi­dor així ho demana. Es pot pen­sar que aques­tes actrius han triat lliu­re­ment la feina, i podria ser veri­tat si no tenim en compte el biaix de classe social, però no s’hau­ria de per­me­tre que la feina la fes­sin a costa de la seva vida. A part de l’estigma, han de supor­tar l’asset­ja­ment que patei­xen si denun­cien aques­tes con­di­ci­ons. És el cas d’una actriu amb el nom artístic d’August Ames, que el 2017 es va suïcidar després de rebre molts atacs per haver rebut­jat fil­mar una escena amb un actor que no volia uti­lit­zar pre­ser­va­tiu. En defi­ni­tiva, no es tracta pas de dir que el porno sigui dolent i tor­nar a la cen­sura, però sí de ser cons­ci­ent de tot el que hi ha dar­rere d’aquest negoci. Dels efec­tes que té no només entre els con­su­mi­dors, sinó també entre els pro­ta­go­nis­tes.