Un tros de mar blava

Un tros de tovallola blava amb flors sobre un mantell marró de sorra –petita, granulada i calenta– que alhora és acariciada per un vaivé d’aigua salada i blava. Blava, grisa, verda o turquesa... Uns colors variats segons la llum, segons el fons, segons el moviment... Un mar que dona vida a tot un seguit d’animals i plantes desconeguts, sovint de coloraines i precioses formes: fadrins, salpes, guiules, coralls, tomates de mar, posidònia, crancs, pagellides, coralls, estrelles vermelles, clavellines, gorgònies... Un mar que ens ajuda a sobreviure, no tan sols perquè ens dona menjar, sinó també perquè ens aclimata ja que actua com un termòstat, com un regulador tèrmic. Una gran massa d’aigua que té uns corrents que es mouen en el si de l’aigua que l’envolta. Un moviment degut a la diferència de densitat, salinitat i temperatura respecte del seu voltant. Uns moviments que condicionen totalment el clima de la Terra. Per exemple, part de Groenlàndia i Suècia estan a la mateixa latitud, en canvi una és habitada –la que està sota la influència del corrent oceànic calent– i l’altra és una illa gelada inhabitable –sota la influència del fred–. El canvi climàtic també està canviant les dinàmiques d’aquests grans corrents i pot tenir repercussions molt importants a tot Europa. El canvi climàtic és una realitat que cal afrontar, però malauradament no hi ha alternatives energèticament sostenibles i possibles que ens permetin seguir malgastant com hem fet fins ara. No tenim i no tindrem a curt, i no sabem si a llarg, termini una font energètica tan eficient i intensa com els combustibles fòssils. Les polítiques han d’anar encaminades, principalment, cap a un model de vida diferent. Ens haurem de reinventar amb la manera de funcionar, amb una economia basada en altres valors que ens pot donar benestar i menys necessitats supèrflues. La pandèmia ens va donar alguna pista: hem de moure’ns i consumir molt menys. És la millor política que podem fer. La globalització és el gran motor del canvi climàtic i mentre no canviem de soca-rel seguirem somiant truites. Per si de cas, i mentrestant, seguirem gaudint d’un bany de mar, d’una bona nedada, farem la fotosíntesi en la tovallola blava de flors sobre un mantell de sorra i gaudint del vaivé del mar que segueix acaronant els sentits i la vida.