Sánchez fa malabars, ERC i Junts pressionen

Tot i la insistència de diferents consellers de desvincular la trobada presidencial d’ahir entre Aragonès i Sánchez de la negociació per a la investidura de Salvador Illa, els gestos dels darrers dies sens dubte estan destinats a aplanar el camí de l’acord. Conscient que els republicans s’hauran d’esforçar molt per vendre a les bases un hipotètic suport al candidat del PSC, els socialistes han decidit prémer l’accelerador i per això no és casualitat que la visita d’ahir vingués acompanyada del traspàs efectiu de la gestió de l’ingrés mínim vital, que l’Estat continuarà pagant. D’aquesta manera, les més de set-centes mil persones que actualment viuen a Catalunya per sota del llindar de la pobresa, tindran accés a les ajudes de forma més ràpida i eficaç. Però el sol fet que aquest traspàs –acordat per facilitar la investidura de Sánchez– encara estigués pendent ja demostra la necessitat d’assegurar al màxim els compromisos que Sánchez estigui disposat a afegir-hi per aconseguir la presidència de la Generalitat. En aquest sentit, fonts de Junts han aprofitat la trobada per deixar en evidència la ridícula execució de les inversions estatals, que a Catalunya amb prou feines arriben al 45% i en canvi a Madrid sobrepassen amb escreix les previsions.

Les negociacions entre ERC i el PSOE continuen, mentrestant, amb molta discreció, sense concretar públicament si s’ha avançat, i en quina intensitat, cap al finançament singular, un eufemisme que no ha aconseguit apaivagar les suspicàcies a d’altres territoris de l’Estat i que tampoc convenç els partidaris d’una sobirania plena. El que sí que sabem és que encarem la recta final de l’ultimàtum donat per Marta Rovira i que, amb una crisi interna inflamada pels escàndols de joc brut i per la petició insistent d’una part de la militància per tal que es renovi la direcció, una repetició electoral no és el millor escenari possible. Mentre Sánchez fa malabars per mantenir els suports a Madrid i per desencallar la investidura d’Illa, des de Junts han tornat a tensar la corda demostrant que els seus diputats a Madrid continuen essent indispensables i que igual que els d’ERC no surten de franc.