A Espanya cada dia pinten més bastos. Pinten bastos per als espanyols i pinten bastos per als catalans, que ens ho hem jugat tot a la carta d’aquest govern tan progressista, perquè ens vàrem encaparrar que s’havia d’aturar la dreta en lloc d’anar a la nostra i per lliure. Així anem. Tan espanyolitzats com mai. Tant al femer (Begoña, Koldo, Ábalos, germà Sánchez...) com en els millors moments de la podridura d’aquest règim del 78 (digueu-li Filesa, digueu-li GAL, digueu-li Roldán, digueu-li 3%, digueu-li Palau, digueu-li M. Rajoy, digueu-li Bárcenas o digueu-li hac). A Sánchez li han crescut els nans, es flaira molt pillatge en el seu entorn i ja veurem si aguanta la legislatura com ell pregona que farà. L’espectacle no cessa. Ara hem sentit Conde Pumpido, del dit aparell judicial progressista, posar data perquè el TC desencalli l’amnistia. I ràpidament s’ha fet saber des del Suprem, cau de l’aparell judicial conservador, que no pateixi ningú. Si desencallen, a Europa que va i que continuï la festa! Cada dia sospito més que, acabi quan acabi el mandat Sánchez, Puigdemont encara serà a Waterloo, que no hi haurà català oficial a Europa, que el finançament singular continuarà plural, que el traspàs de Rodalies serà un tercera empresa sense competències i que el corredor mediterrani continuarà corrent despatxos i declaracions. I que no n’hagin fet una altra de grossa amb Gonzalo Boye! Per a tot això, hauran servit els 14 vots!