L’ensenyament en català a les Illes resisteix

Fer polítiques lingüístiques és responsabilitat dels governs, i fer política amb la llengua és una greu irresponsabilitat que també cometen alguns governs. El que presideix la popular Marga Prohens a les Illes Balears acaba de comprovar que legislar contra el consens majoritari de la ciutadania en aspectes tan sensibles com la llengua no és una bona estratègia. La plantofada contra el pla de lliure elecció de llengua a l’escola –eufemisme de nou intent d’arraconar el català en favor del castellà en l’ensenyament– ha estat amb la mà oberta i el que s’havia planejat com una via de minorització del català ha obtingut com a resposta que un 78,5% de les famílies vol l’escolarització en la llengua pròpia i només un 16%, en castellà. Un error de càlcul majúscul que demostra un cop més que Vox insisteix a viure en una la realitat paral·lela, la del presumpte menysteniment del castellà. Una realitat que no existeix en cap territori catalanoparlant, on si alguna tendència es detecta és la fragilitat del català. Però si el partit ultra viu en un univers propi, el PP no té aquesta excusa. El gairebé 80% de suport a l’ensenyament en català reitera el que els ciutadans de les Illes ja havien fet saber al seu govern en una gran manifestació el 5 de maig: que el consens entorn de la protecció del català continua vigent. Ho ha estat sempre, per descomptat amb governs d’esquerra però també sota mandats populars com els de Gabriel Cañellas i Jaume Matas. Només l’executiu de José Ramón Bauzá el va intentar trencar i la contestació social li va aturar els peus. Amb aquests antecedents, la irresponsabilitat de l’executiu de Prohens és superlativa. Per molt que es tractés d’una imposició de Vox assumida a contracor, el PP ha estat còmplice de la mania persecutòria dels ultres contra el català i ha avalat l’intent de dinamitar un consens amb sòlides arrels en la comunitat educativa i en la societat balear. Prohens i el seu partit no han entès que, contràriament al que passa en altres territoris, a les Illes el PP recull un vot sociològicament més transversal i, en conseqüència, en qüestions com la defensa de la llengua, posicions monolítiques com les del votant del PP valencià no són aplicables a les Balears.