Jubilar-se un primer d’agost

Viure són obligacions, una d’aquestes és menjar. La premissa és clara; alimentar-se o morir. Tot i entrar en una nova dimensió, des de demà, en Ramon Arnó, i la seva dona, la Pili, seguiran encadenats a aquesta mateixa obligació d’ingerir matí, tarda i nit aliments. Ho han de fer, si més no, en la justa mesura que els permeti disposar de l’energia suficient per seguir connectats a un món que a partir d’ara no els demanarà més obligacions que les que vulguin tenir amb si mateixos.

És amb aquesta idea que en Ramon contempla la porta que se li obre a partir de demà, primer dia d’agost, quan de la mateixa manera que milers de ciutadans començarà vacances, però amb la gran diferència que les seves seran llarguíssimes i no tindran data de caducitat. Vet aquí un nou període vital que, com insisteix una i altra vegada, consistirà a viure “sense obligacions”.

S’ha acabat l’obligació d’apujar cada matí la persiana, també la d’anar al mercat, esperar el distribuïdor de peix, anar a l’escorxador a buscar les espatlles de cabrit, parar taula, encendre els fogons, servir uns guisats perfectes amb una atenció especial a uns clients que de tan coneguts ja són quasi família. Sí, La Graella tanca portes per sempre més després de funcionar com una excel·lent casa de menjars a la confluència dels carrers Diputació i Girona. El restaurant tanca portes, en Ramon es jubila i la Pili, no, però quasi, perquè primer haurà de transitar per dos anys d’atur.

Quasi mig segle d’ofici en el món de la restauració, aprenent de cambrer des dels tendres 15 anys –quan un vailet sortit de Gimenells va aterrar a la gran Barcelona per fer-s’hi home– i amo del seu propi negoci des de fa 24 anys, en Ramon i també la Pili s’han guanyat a pols el dret a despertar-se cada matí sense presses i preguntar-se sense cap angoixa: “Què farem avui?” Una pregunta que la Pili ja planteja des de fa uns dies amb un cert neguit: “Què faré jo?” Per a ella és una preocupació que en Ramon s’encarrega d’aplacar quan ras i curt contesta: “Viure!”

Els que hauran d’aprendre a viure d’una altra manera són els fidelíssims clients de La Graella, devots dels guisats de la Pilar, que des de fa molts anys han donat vida a aquest petit local de només nou taules i 24 comensals. En Ramon no n’ha volgut ni n’ha necessitat més i així també s’ha pogut dedicar a mimar, literalment, els clients que hi han anat repetides vegades. “Quan canto els plats li dic a la Pili el filet per a tal o per a tal altre, i ella ja sap de qui parlo, i a quin punt de cocció el volen”, explica en Ramon.

Abans d’entrar en la jubilació, en Ramon i la Pili constaten aquests dies com d’estimats han estat regalant moments de plaer a les estovalles. La Graella és un no parar de gent que s’hi acosta per estrènyer-los la mà i acomiadar-se d’ells, també per fer l’última reserva. Aquesta és, per avui, una missió impossible, o quasi, perquè en Ramon ja té compromesa una taula de 12 i dues de tres.

Ara bé, com que ell és l’amo i decideix qui menja a casa seva i qui no, no es pot descartar que sigui capaç de trobar un lloc en un racó, ni que sigui a una hora tardana, i poder gaudir, per últim cop, de les meravelles culinàries de la Pili, que han convertit La Graella no pas en una obligació sinó un plaer, un gran plaer.