Tribuna
L’economia va bé: ara toca fer la feina pendent
“Si el finançament de la Generalitat millora, té el potencial de convertir-se en un gran motor per a l’economia catalana, amb impacte en infraestructures i el benestar de la població
“Però hi ha reptes pendents: salaris, el 26% de la població que viu per sota del llindar de pobresa, l’habitatge..., per als quals són fonamentals les polítiques públiques
Aquest any 2024 està superant les previsions més optimistes. L’activitat econòmica a Catalunya està creixent per sobre del previst i en el segon trimestre l’augment interanual del PIB ha estat del 2,9%, molt per sobre del de la Unió Europea (0,7%). Això es produeix sobretot per la bona marxa de motors com la indústria, consum intern, exportacions i turisme. La indústria està creixent per sobre del 4%. Les exportacions, impulsades per sectors com l’agroalimentari, l’automobilístic, el químic i el farmacèutic, estan assolint xifres rècord. I el turisme experimenta una recuperació espectacular i beneficia sectors com l’hostaleria, la restauració i el comerç. Això contribueix que l’atur continuï baixant i ara està en el 9,4%. Sens dubte és massa alt, però no oblidem que moltes empreses ja informen que no troben els treballadors que necessiten.
Tot i aquest augment de l’activitat, les polítiques monetàries restrictives dels bancs centrals han ajudat a continuar controlant la inflació. De moment, la taxa d’inflació anual al juliol ha baixat fins al 2,8% (fa un any estàvem en el 3,4%). Aquesta disminució es deu principalment a la baixada dels preus de l’electricitat i de l’alimentació. És una moderació que està permetent als bancs centrals una baixada gradual dels tipus d’interès. Ho estem veient amb l’Euríbor i això afavorirà el crèdit per a empreses i consumidors i estimularà l’activitat econòmica. Una altra dada que està millorant és la inversió en recerca i desenvolupament (R+D). Des de la crisi financera global del 2008, la inversió en R+D va disminuir i ens vàrem allunyar molt de la UE. Ara, el 2023 i el 2024 estem recuperant terreny perdut i així ho confirmen les dades que ens arriben d’Europa, especialment en sectors com el tecnològic i el biomèdic.
En paral·lel a aquestes dinàmiques, el nou model de finançament per a Catalunya està generant molt debat. Tot i que els canvis proposats cal que es concretin amb models de càlcul, imports i calendari, en cas que es facin realitat, no tindran resultats tangibles fins d’aquí a uns anys. Si el finançament de la Generalitat millora, té el potencial de convertir-se en un gran motor per a l’economia catalana. Un sistema de finançament més just i adequat impactarà significativament en les infraestructures i el benestar de la població, i ajudarà a corregir el dèficit crònic d’inversions i finançament que ha tingut Catalunya durant anys. Aquesta qüestió serà clau per al futur, ja que més autonomia financera permetria a Catalunya gestionar millor els seus recursos i invertir en sectors clau per al creixement.
Però malgrat les bones dades, és important no perdre de vista que a Catalunya hi ha encara molts reptes pendents. Per dir-ne alguns, podem començar amb els salaris. Tot i la recuperació econòmica, els salaris varen estar perdent poder adquisitiu fins fa poc. És crucial que la riquesa generada arribi també als salaris i es millori la qualitat de l’ocupació.
A més, un 26% de la població continua vivint per sota del llindar de pobresa. Això posa de manifest que, tot i que l’economia va bé en general, encara no aconseguim que aquesta prosperitat arribi a totes les parts de la societat. També cal millorar la qualitat de l’ocupació, amb un focus especial en els joves, i garantir que la recuperació econòmica es tradueixi en millores reals en la qualitat de vida. Un altre tema problemàtic des de fa anys és el preu de l’habitatge, inabastable per a moltes persones, especialment els joves. En aquest àmbit, com en molts altres, són fonamentals les polítiques públiques per promoure habitatge de lloguer social i posar en marxa polítiques i incentius que augmentin el sòl urbanitzable i així aconseguir que l’oferta d’habitatge no creixi a un ritme menor que la demanda. Pel que fa al turisme, sector clau per a Catalunya, i que no hem de menysprear, és essencial millorar la qualitat i la sostenibilitat del model, prioritzant un turisme de més valor afegit com a alternativa a la quantitat i el low cost. Com que no hi ha problema de quantitat, tenim l’oportunitat de fer polítiques per tal que, amb menys quantitat, hi hagi un impacte molt més positiu en termes econòmics, socials i mediambientals. En definitiva, com que l’economia millora, és un bon moment per treballar en assignatures pendents i assegurar un futur amb més benestar per a tots.