Opinió

Tribuna

L’economia va bé: ara toca fer la feina pendent

“Si el finançament de la Generalitat millora, té el potencial de convertir-se en un gran motor per a l’economia catalana, amb impacte en infraestructures i el benestar de la població
“Però hi ha reptes pendents: salaris, el 26% de la població que viu per sota del llindar de pobresa, l’habitatge..., per als quals són fonamentals les polítiques públiques

Aquest any 2024 està superant les pre­vi­si­ons més opti­mis­tes. L’acti­vi­tat econòmica a Cata­lu­nya està crei­xent per sobre del pre­vist i en el segon tri­mes­tre l’aug­ment intera­nual del PIB ha estat del 2,9%, molt per sobre del de la Unió Euro­pea (0,7%). Això es pro­du­eix sobre­tot per la bona marxa de motors com la indústria, con­sum intern, expor­ta­ci­ons i turisme. La indústria està crei­xent per sobre del 4%. Les expor­ta­ci­ons, impul­sa­des per sec­tors com l’agro­a­li­men­tari, l’auto­mo­bilístic, el químic i el far­macèutic, estan asso­lint xifres rècord. I el turisme expe­ri­menta una recu­pe­ració espec­ta­cu­lar i bene­fi­cia sec­tors com l’hos­ta­le­ria, la res­tau­ració i el comerç. Això con­tri­bu­eix que l’atur con­tinuï bai­xant i ara està en el 9,4%. Sens dubte és massa alt, però no obli­dem que mol­tes empre­ses ja infor­men que no tro­ben els tre­ba­lla­dors que neces­si­ten.

Tot i aquest aug­ment de l’acti­vi­tat, les polítiques monetàries res­tric­ti­ves dels bancs cen­trals han aju­dat a con­ti­nuar con­tro­lant la inflació. De moment, la taxa d’inflació anual al juliol ha bai­xat fins al 2,8% (fa un any estàvem en el 3,4%). Aquesta dis­mi­nució es deu prin­ci­pal­ment a la bai­xada dels preus de l’elec­tri­ci­tat i de l’ali­men­tació. És una mode­ració que està per­me­tent als bancs cen­trals una bai­xada gra­dual dels tipus d’interès. Ho estem veient amb l’Euríbor i això afa­vo­rirà el crèdit per a empre­ses i con­su­mi­dors i esti­mu­larà l’acti­vi­tat econòmica. Una altra dada que està millo­rant és la inversió en recerca i desen­vo­lu­pa­ment (R+D). Des de la crisi finan­cera glo­bal del 2008, la inversió en R+D va dis­mi­nuir i ens vàrem allu­nyar molt de la UE. Ara, el 2023 i el 2024 estem recu­pe­rant ter­reny per­dut i així ho con­fir­men les dades que ens arri­ben d’Europa, espe­ci­al­ment en sec­tors com el tec­nològic i el biomèdic.

En paral·lel a aques­tes dinàmiques, el nou model de finançament per a Cata­lu­nya està gene­rant molt debat. Tot i que els can­vis pro­po­sats cal que es con­cre­tin amb models de càlcul, imports i calen­dari, en cas que es facin rea­li­tat, no tin­dran resul­tats tan­gi­bles fins d’aquí a uns anys. Si el finançament de la Gene­ra­li­tat millora, té el poten­cial de con­ver­tir-se en un gran motor per a l’eco­no­mia cata­lana. Un sis­tema de finançament més just i ade­quat impac­tarà sig­ni­fi­ca­ti­va­ment en les infra­es­truc­tu­res i el benes­tar de la població, i aju­darà a cor­re­gir el dèficit crònic d’inver­si­ons i finançament que ha tin­gut Cata­lu­nya durant anys. Aquesta qüestió serà clau per al futur, ja que més auto­no­mia finan­cera per­me­tria a Cata­lu­nya ges­ti­o­nar millor els seus recur­sos i inver­tir en sec­tors clau per al crei­xe­ment.

Però mal­grat les bones dades, és impor­tant no per­dre de vista que a Cata­lu­nya hi ha encara molts rep­tes pen­dents. Per dir-ne alguns, podem començar amb els sala­ris. Tot i la recu­pe­ració econòmica, els sala­ris varen estar per­dent poder adqui­si­tiu fins fa poc. És cru­cial que la riquesa gene­rada arribi també als sala­ris i es millori la qua­li­tat de l’ocu­pació.

A més, un 26% de la població con­ti­nua vivint per sota del llin­dar de pobresa. Això posa de mani­fest que, tot i que l’eco­no­mia va bé en gene­ral, encara no acon­se­guim que aquesta pros­pe­ri­tat arribi a totes les parts de la soci­e­tat. També cal millo­rar la qua­li­tat de l’ocu­pació, amb un focus espe­cial en els joves, i garan­tir que la recu­pe­ració econòmica es tra­du­eixi en millo­res reals en la qua­li­tat de vida. Un altre tema pro­blemàtic des de fa anys és el preu de l’habi­tatge, ina­bas­ta­ble per a mol­tes per­so­nes, espe­ci­al­ment els joves. En aquest àmbit, com en molts altres, són fona­men­tals les polítiques públi­ques per pro­moure habi­tatge de llo­guer social i posar en marxa polítiques i incen­tius que aug­men­tin el sòl urba­nit­za­ble i així acon­se­guir que l’oferta d’habi­tatge no creixi a un ritme menor que la demanda. Pel que fa al turisme, sec­tor clau per a Cata­lu­nya, i que no hem de menys­prear, és essen­cial millo­rar la qua­li­tat i la sos­te­ni­bi­li­tat del model, pri­o­rit­zant un turisme de més valor afe­git com a alter­na­tiva a la quan­ti­tat i el low cost. Com que no hi ha pro­blema de quan­ti­tat, tenim l’opor­tu­ni­tat de fer polítiques per tal que, amb menys quan­ti­tat, hi hagi un impacte molt més posi­tiu en ter­mes econòmics, soci­als i medi­am­bi­en­tals. En defi­ni­tiva, com que l’eco­no­mia millora, és un bon moment per tre­ba­llar en assig­na­tu­res pen­dents i asse­gu­rar un futur amb més benes­tar per a tots.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia