Barques, banyistes i posidònia
Pic de l’estiu, conflictes de convivència marina assegurats. Per enèsima vegada, SOS Costa Brava denuncia el fondeig sense miraments en cales verges i espais amb hàbitats marins delicats. Al litoral centre, en el tram comprès entre Cap Roig (Palafrugell) i cala Estreta (Palamós), passant per les paradisíaques cales del Vedell i el Crit (Mont-ras), fa molts estius que nombrosos nautes marins es passen pel folre les indicacions de zones prohibides al fondeig: són zones de banyistes i riquesa natural a preservar, sobretot pel que fa a l’abundància de posidònia, que contribueix a mantenir el bon estat de les costes i l’hàbitat de centenars d’organismes molt importants per a la supervivència dels fons marins. Enguany, fins i tot, a la costa de Mont-ras van ser arrencades i enretirades de manera furtiva les boies que marcaven els espais prohibits. I és habitual enxampar-hi munions d’embarcacions ben juntetes, celebrant macrofestes. A veure, no fotem, que a tots ens agradaria fer una festeta d’aquestes o instal·lar-nos amb la barqueta en punts amb aigües cristal·lines i passar-hi bones estones, però no es pot fer arreu, pels motius que he dit abans. Què és el que no s’entén? Estem destruint el medi ambient amb moltes activitats i si queden espais encara verges, què costa actuar amb un dit de front i respectar-los? No s’hi val fer-se el longuis i provar sort, a veure si no ens enxampen, gent, que ens hi juguem el futur del mar a curt termini i, de retruc, la supervivència de la humanitat més enllà de les generacions actuals. Quan t’ho passes bé, costa pensar en el futur, i més encara si no t’inclou de manera immediata, però amb aquesta actitud anem cap al desastre. Els responsables municipals de les zones afectades s’han unit per intentar convèncer aquests estiuejants infractors, amb campanyes i bones maneres, que intentin apreciar l’entorn i actuïn amb cautela. Perquè controlar-los és difícil. Com diu l’alcaldessa de Mont-ras, Vanessa Peiró, un poble petit com el seu no té efectius ni recursos per establir una vigilància efectiva i, si cal, sancionar els infractors, de manera que hi fa falta la intervenció d’instàncies supramunicipals. Penós, ja ho sé, això d’haver de vigilar i castigar, però, què es pot fer davant la inconsciència tossuda? No hi ha més remei.
