Opinió

Mirades

Pintades que embruten la ciutat

En una ciutat que ha tingut grans muralistes, emprenya veure com es malmenen o embruten les parets

Fa molts anys, quan enfi­la­ves la car­re­tera de Santa Eugènia en direcció a Salt, poc després del que ara conei­xem com la rotonda dels Maris­tes, allà on ara hi ha blocs de pisos, hi havia una llarga tanca de paret abans dels Fer­ros Almeda on des­ta­ca­ven dues pin­ta­des enor­mes. Una, rei­vin­di­ca­tiva: “Aquesta és la car­re­tera de la ver­go­nya”. L’altra, amb un espe­rit més filosòfic: “Salt és collo­nut, amics”. I les dues tenien raó. La pri­mera, perquè aquell car­rer es con­ver­tia en car­re­tera que por­tava a Olot pas­sant per Anglès i estava feta un fàstic i era molt peri­llosa, i d’aquí li va venir el nom: la car­re­tera de la ver­go­nya. L’autor de la pin­tada era un angle­senc rei­vin­di­ca­tiu que dei­xava per escrit el que repe­tia la veu popu­lar. La segona pin­tada, d’un sal­tenc mili­tant, mos­trava el seu amor per un poble que després va poblar d’escul­tu­res. Amb això vull dir que de pin­ta­des fa molts i molts anys que n’hi ha, a la ciu­tat. He recor­dat aques­tes com podia haver recor­dat aque­lles de “Lli­ber­tat Maré i com­panys”. Podien agra­dar més o menys, però tenien una funció rei­vin­di­ca­tiva.

De pin­ta­des sem­pre n’hi ha hagut, amb més o menys gràcia. Se n’ha tor­nat a par­lar a Girona després que l’1 de maig la mani­fes­tació rei­vin­di­ca­tiva de la tarda embrutés el cen­tre de la ciu­tat amb pin­ta­des con­tra el turisme i espe­ci­al­ment el turisme de bici­cle­tes. L’Ajun­ta­ment va dele­gar la res­posta a aquells fets vandàlics en la vice­al­cal­dessa Gemma Geis, que ho va con­dem­nar i a més va orde­nar esbor­rar les que els matei­xos pro­pi­e­ta­ris dels esta­bli­ments encara no havien esbor­rat. Van rebre pisos turístics, esta­bli­ments de bici­cle­tes, res­tau­rants de gent de casa, l’ATA i fins i tot Esports Nabes, que ja em diran. Algu­nes de les pin­ta­des es van fer davant dels qui regen­ten els esta­bli­ments i de la poli­cia, que els dema­na­ven i orde­na­ven no inter­ve­nir, cosa que no ente­nien.

Aquests pin­ta­des, algú les pot defen­sar com a rei­vin­di­ca­ti­ves perquè defen­sen una opinió. Crec que hi ha mane­res molt dife­rents de fer-ho sense embru­tar el car­rer o parets nobles al car­rer Albe­reda o el mateix pont de Pedra. Però el cert és que la ciu­tat està far­cida de pin­ta­des o gra­fits i això la fa des­cu­rada. Tenim també magnífics mura­lis­tes que han fet obres que val la pena admi­rar. Una cosa és l’art i l’altra, la brutícia i alguns d’aquests murals han estat mal­me­nats amb pin­ta­des bur­des. Una ciu­tat que va tenir el Miles­tone Pro­ject, del qual encara queda alguna mos­tra, o el Fes­ti­val Monar’t a Santa Eugènia no es mereix estar far­cida de tags o pin­ta­des sense cap mena de gràcia. Eli­mi­nar-les costa molts de diners al con­tri­bu­ent i per això cal­dria una actu­ació més clara con­tra aques­tes pin­ta­des que ja fa molts anys el gran Toni Clapés va qua­li­fi­car com “merda pin­tada a la paret”. Les esta­ci­ons de tren n’estan far­ci­des i alguns trens de roda­lies, també. En un bon arti­cle de Ramon Igle­sias a la revista La Punxa, dels arqui­tec­tes tècnics, ho defi­nia com “atemp­tats al bon gust i els espais col·lec­tius”. Són ine­vi­ta­bles, diuen, però degra­den el pai­satge urbà de la ciu­tat i cos­ten molts diners. Pot­ser cal­dria, com a San Fran­cisco, segons expli­cava en Ramon, una bri­gada ciu­ta­dana que hi actuï en con­tra. Sí al mura­lisme, no a la brutícia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.