Els Mossos i el dispositiu Puigdemont

La cúpula d’Interior va donar ahir explicacions del polèmic dispositiu per detenir el president Puigdemont i el terrabastall que ha ocasionat el fracàs d’aquesta operació policial. La roda de premsa va servir per constatar, en primer lloc, que el nivell de fractura de l’esquerda independentista ha augmentat, o almenys així ho va semblar pel to del conseller d’Interior en funcions, Joan Ignasi Elena, en una compareixença dura en què va acusar Carles Puigdemont d’una actitud impròpia d’un expresident i li va atribuir la voluntat de dinamitar la investidura i menystenir el moviment independentista. L’altra constatació és que la direcció policial dels Mossos es va excedir en les seves funcions entrant en la valoració política sobre les suposades intencions del president Puigdemont. A banda, va quedar clar que els Mossos s’han sumat a la persecució de Carles Puigdemont més enllà de donar compliment a una ordre de detenció (de les 34.138 pendents) quan el comissari en cap, Eduard Sallent, va afirmar que fins que no tinguin la confirmació que ha marxat del país, el continuaran buscant. Sallent, que tampoc va estalviar les valoracions sobre l’actuació de Carles Puigdemont comparant-lo amb Jimmy Jump (famós per les seves incursions en esdeveniments esportius), no va parlar només del dispositiu, sinó que va ser taxatiu en afirmar, entrant en la valoració política, que la irrupció del president a l’exili tenia com a objectiu la suspensió del ple i la desestabilització de l’acord polític per a la investidura de Salvador Illa. I que l’entrada de Puigdemont al Parlament hauria estat un element disruptiu per al ple, una altra valoració que traspassa de lluny les atribucions d’un cos policial. La funció d’un diputat electe gaudeix d’una protecció especial a la UE, amb una immunitat específica per assistir al Parlament, un mandat democràtic que s’hauria de fer extensiu a qualsevol cambra legislativa dins d’Europa. Els Mossos, és cert, tenien un mandat judicial, que podrien haver fet efectiu després del ple. I per descomptat també podrien haver valorat que l’ordre judicial entrava en franca contradicció amb una llei vigent (la d’amnistia) i podrien haver assumit la decisió de qüestionar-la.