Som 10 milions
El miracle turístic
En poques setmanes hi ha hagut dos titulars importants per als veïns del Berguedà en l’àmbit de la mobilitat. El primer és que a partir de l’any que ve el sistema per passar de franc pel túnel del Cadí canviarà: ja no anirà vinculat a la targeta de crèdit, sinó a una aplicació mòbil i a la matrícula del vehicle. Ara bé, la premissa per gaudir de la gratuïtat serà la mateixa: cal treballar o estudiar a la comarca, o bé viure-hi com a jubilat. Si ho acredites presentant un feix de papers, t’estalvies els gairebé 14 euros que val travessar la barrera. L’altra gran nova és que a partir del 4 de novembre, el peatge de la C-16 entre Terrassa i Manresa serà gratuït per a qui baixi i pugi el mateix dia. En aquest cas, l’estalvi és de 9,31 euros.
A molts veïns de la zona, carburant a banda, els viatges amunt o avall els sortiran a zero euros a partir de la tardor. Però, i al turista? Què passa amb aquelles persones que volen venir al Berguedà? Quines opcions tenen per arribar-hi?
Si vens d’Andorra, pagaràs 14 euros per entrar i el mateix per tornar a casa. Si vens de l’àrea metropolitana, tens una senyora carretera per arribar a la zona en una hora, però per passar-hi hauràs de pagar més de 9 euros per entrar i el mateix per sortir. Hi ha una alternativa, la C-55, que allarga una mica més el trajecte, però que és de franc, i en funció de l’època tendeix a col·lapsar-se.
La C-55, però, és una joia si la compares amb l’artèria que travessa el Berguedà d’est a oest i que permet accedir-hi des del Ripollès o des del Solsonès. La C-26 és una travessia de revolts estrets i enverinats que situa la zona a una hora de Ripoll, capital veïna, i a tres quarts d’hora de Solsona, el principal focus de població dels veïns de l’oest. L’artèria amb menys hàndicaps és la C-62, que connecta amb el Lluçanès i Osona: en pocs anys s’han arreglat gairebé tots els trams (en queda un de pendent, que s’està enllestint), i Berga, Prats de Lluçanès i Vic cada vegada es donen menys l’esquena. Arribar a la comarca agafant la sortida de l’Eix Transversal ja no és l’odissea que era fa no tants anys.
Per més enllà d’aquesta última excepció, en la majoria de casos arribar al Berguedà com a turista implica pagar més que enlloc més (tant el túnel del Cadí com la C-16 són entre els peatges més cars del país) o endinsar-te en carreteres d’una altra època. Què diria segons quina comarca si, de cop, els posen un peatge per dalt, un peatge per baix i una carretera de revolts a dreta i esquerra?
Però és que, malgrat tot això, amb els anys el Berguedà s’ha consagrat com destí atractiu per a qui busca cases rurals exquisides, per als fanàtics dels bolets, per als enamorats de la muntanya, per als que s’emocionen amb la cultura popular i les festes de foc o per als que xalen amb la cuina de muntanya i amb els restaurants que cuiden el producte de proximitat. Aquesta essència va relacionada amb les pedres que el turista es troba en el camí cada cop que vol arribar-hi? M’atreveixo a dir que entre poc i massa.