És el tercer tripartit

Estic per­fec­ta­ment enllus­trat, que diria l’àvia Neus, sobre la tesi que no s’ha fet un pacte de legis­la­tura, sinó un pacte d’inves­ti­dura. Així ho expli­quen i expli­ca­ran, sí, fins que en pas­sar dies i empènyer mesos (no cal­dran anys) els ras­tres i les pis­tes que som i vivim en el ter­cer tri­par­tit siguin incon­tes­ta­bles, inqüesti­o­na­bles i evi­dentíssims. Ja veu­rem si les parts ho neguen men­tre canti el gall de la mati­nada del man­dat o ho neguen fins al final. Que els tres par­tits de la inves­ti­dura i dels dos pri­mers tri­par­tits no tin­guin con­se­llers en el govern Illa no implica que no sigui el ter­cer tri­par­tit. Ho és, cre­guin-me, però ara no els ve bé que sigui dit. No els convé. No els és un bon relat i no en volen sen­tir par­lar. Ara es pac­ten pri­mer els relats fins i tot que les cadi­res que es repar­ti­ran. El govern de la Gene­ra­li­tat és mono­co­lor, però el poder ins­ti­tu­ci­o­nal a Cata­lu­nya l’ostenta un ter­cer tri­par­tit que repar­tirà les pol­tro­nes de dife­rent manera, això sí, que el pri­mer i el segon. Ja veu­rem què triga ara ERC a tro­bar un local on càpiga la militància bar­ce­lo­nina i votar l’entrada en el govern Coll­boni! La Cata­lu­nya que ve només dei­xarà de ser tri­par­tida si Junts neces­sita més part del pastís i el reclama en nom dels set dipu­tats a Madrid. L’omnisciència, omni­presència i omni­potència del PSC a les ins­ti­tu­ci­ons serà tri­par­tida amb una diferència res­pecte al pri­mer i el segon. Illa tindrà els socis més a rega i evi­tarà una mica l’efecte Dra­gon Khan.