‘Banquet du livre d’été’

He estat uns dies a La Grassa, nom en occità (s’ha impo­sat, com arreu del que va ser Occitània, la deno­mi­nació en francès: Lagrasse) d’un bell poble, força turístic a l’estiu, del depar­ta­ment de l’Aude. Hi ha una aba­dia impo­nent d’ori­gen bene­dictí: Santa Maria de La Grassa. Actu­al­ment una part l’ocu­pen uns mon­jos que ves­tei­xen de blanc i fan els ritu­als en llatí (em van dir que estan finançats per famílies ultra­dre­ta­nes) men­tre que n’hi ha una altra de pública regen­tada per un Ajun­ta­ment en el qual resis­teix un alcalde d’esquer­res. A l’exte­rior de l’aba­dia, apro­fi­tant-ne les zones d’ombra pro­jec­ta­des per l’edi­fici o pels arbres cir­cum­dants, s’hi cele­bren unes jor­na­des cul­tu­rals ano­me­na­des Ban­quet du livre d’été.

El ban­quet de l’estiu d’aquest any duia per títol gene­ral, traduït al català, Pen­sar i mirar altres llocs i hi vaig assis­tir perquè una de les par­ti­ci­pants va ser la meva amiga Mer­ce­des Álva­rez amb motiu de la pro­jecció d’El cielo gira. Va rea­lit­zar-la fa vint anys per donar compte d’unes for­mes de vida, i de rela­ci­o­nar-se amb el temps, que s’extin­gien amb els pràcti­ca­ment últims habi­tants (una altra cosa són els resi­dents oca­si­o­nals, sobre­tot a l’estiu) del poble de Sòria on va néixer: Alde­aseñor. Me n’ocu­paré demà, d’aquesta pel·lícula, rodada durant un any seguint el cicle de les esta­ci­ons des de la tar­dor fins a l’estiu. Apro­fito l’espai per refe­rir-me a una de les meves belles experiències d’aquest estiu. Una tarda, en un jardí, la vio­lon­cel·lista Sonia Wie­der Ather­ton va expli­car i va demos­trar com aborda les Sui­tes per a vio­lon­cel de Bach seguint el mes­tratge de Pau Casals, que les va recu­pe­rar fent-hi pre­sent que són una dansa.