Mirades
Passar-ho bé fent riure la gent
El riure és un mecanisme d’autodefensa contra l’ansietat, i l’objectiu d’aquesta obra és aconseguir que el públic es diverteixi. Així defineix Marta Fàbregas, la directora de Molta merda, l’obra de teatre que avui estrenaran oficialment a Sant Hilari Sacalm Jaume Fàbregas, en Met i Jordi Ferragut, en Fut, una parella d’actors amb molts anys d’experiència en el teatre –teatre amateur, precisen–, actors i directors, en Fut a Maçanet i en Met a Viladrau, i que fa gairebé cinc anys van decidir unir-se com a parella teatral per representar els obres que escriu en Jordi Ferragut, conegut arreu per formar part de la sèrie de televisió El llop, que, sota la direcció d’Àngel Llàcer, va portar Terra baixa, d’Àngel Guimerà, als escenaris de tot el país. De fet són una estranya parella, ja que un és de Sant Hilari i l’altre, d’Arbúcies, però van fer tractes per fer coses conjuntes al camp de futbol dels isards i van tirar endavant Tots eren fills meus, d’Arthur Miller, i després Testimoni, adaptades per en Ferragut. I els uneix una altra cosa important: tots dos són de l’Espanyol a mort.
He escrit que avui estrenaran i ho he posat en cursiva perquè al juliol ja van fer dotze representacions de Molta merda, al Teatre del Raval de Barcelona, al qual tornaran a la tardor. A Barcelona ja havien estrenat, a la Sala Ars, Terapèutic, l’obra que tenien preparada per estrenar quan va arribar la pandèmia, i de la qual ja han fet 90 representacions i encara els reclamen arreu. Després van estrenar Enigmàtic, amb 24 representacions i totes dues els han donat satisfaccions i premis a la millor obra i al millor actor, unes vegades per a en Fut, d’altres per a en Met, i alguna ex aequo: a Sant Feliu de Guíxols, Sant Feliu de Codines, Abrera, Canet de Mar, Piera, Santa Coloma de Queralt, Pineda o Santa Coloma de Farners. També s’han especialitzar en microteatre i han representat Teràpia alternativa i Ni solta ni volta 35 vegades amb molt d’èxit.
Són una parella còmica que ompla teatres i fa riure la gent, que és la seva pretensió. Molta merda la presenten com a teatre escatològicament divertit, i l’acció presenta els dos protagonistes, dues persones diferents, amb vides que no tenen res a veure, tancats en un lavabo públic, on la fatalitat els farà passar molta estona i on la impaciència d’un i l’eixelebrament de l’altre oferiran girs inesperats buscant la complicitat i les riallades del públic. Però el títol també fa referència als que es desitgen la gent del teatre a l’hora de sortir a escena. Jordi Ferragut, l’autor, diu que imagina obres parant l’orella als restaurant, a la cua del pa o s’inspira mirant pel·lícules, sèries i escoltant anècdotes de veïns i cunyats. I que el que pretén és entretenir i divertir. En Met, que quan surt a l’escenari ja fa petar de riure abans d’obrir la boca, ajuda a la comicitat, i el cert és que l’hora i deu minuts que dura l’obra passa volant. Fer riure costa molt, però a vegades acaben plorant, com a Calonge, on una nena invident els va anar a abraçar per haver-la fet feliç, o a Martorell, on una dona els va anar a agrair que l’haguessin fet riure perquè no havia pogut fer-ho des de la mort de la seva filla. O sigui que, com deia aquell, teatro del bueno. Molta merda!