Tribuna
Impressions d’una ‘boomer’ sobre la realitat virtual
Si vostès volen saber de què va això de la realitat virtual i miren vídeos del Youtube, es trobaran amb suposats experts explicant les impressions de l’ús. Val a dir que enlloc més que aquest diari trobaran l’opinió d’una senyora de 55 anys amb una base d’estudis en humanitats que els expliqui la seva visió.
En primer lloc, no és una tecnologia rudimentària. La realitat virtual consisteix a tenir uns comandaments a les mans (que ofereixen sensacions vibratòries simuladores com per exemple l’impacte de la raqueta en el cas que estiguis jugant a tennis). Amb les ulleres aconsegueixen una immersió total, entres dins un món digital absolutament immersiu. En la realitat virtual vostè està dins d’un paisatge; hi veurà, per exemple, la platja a davant, la sorra a darrere i el cel si mira cap a munt. Evidentment no tindrà sensacions d’un paisatge real: brisa, olors, possibilitat de banyar-se, però el cervell veu i actua com si estigués davant d’una gran extensió de terreny. Per tant, no és una tecnologia que estigui a les beceroles i la impressió i sensacions són d’un gran qualitat i verisme.
Són perilloses. Vostè pot fer-se mal, posem per cas, amb l’armari que té a davant i no pot veure perquè està fent un salt de mil dimonis per esquivar un míssil. Tot i que s’estan desenvolupant plataformes per poder moure’t i córrer en molt poc espai.
No són còmodes. Passats 20 minuts no són agradables de dur: la cara sua i pesen. Tot i que segur que milloraran l’ergonomia.
Estan molt enfocades a jocs d’acció, violència i experiències extremes. Estridència, llums, salts al buit i màxima adrenalina.
La seva aplicació al món de les humanitats pot ser d’un gran interès. Per exemple la visita a un museu: poder passejar pel Louvre, veure millor que en la realitat (sense mil turistes fent-se selfies) la Mona Lisa, tenir al costat un assistent virtual que t’ajudi a veure els detalls i la importància de l’obra. Molt millor, no cal dir-ho, que l’animalada de les experiències immersives que ara estan tan de moda i que desvirtuen l’obra dels grans artistes i les converteixen el mons estridents, de llum i colors.
Poden ajudar les persones obligades a la immobilitat. Pots sortir mentalment de casa. L’experiència és molt més intensa i real que la televisió.
Són molt interessants amb els sabers tècnics. Per exemple, per analitzar tots els moviments del teu joc de tennis i fer-te millorar analitzant en mil·lèsimes de segon en allò que falles, per aprendre un idioma immersivament i fer-te insistir en algun punt de la pronúncia o de la gramàtica que se’t resisteix, per veure diferents opcions decoratives d’un espai, per crear un entrenament a mida en funció dels teus paràmetres i anàlisi del moviment. És a dir, té un nivell de precisió algorítmic per analitzar el que fas i ajudar-te a millorar molt superior a qualsevol mirada humana.
És el refugi dels inadaptats. Hi ha programes d’entrenament que tenen com a coach persones amb obesitat severa com Chesney Mariani, que expliquen que no es veien amb cor d’anar a un gimnàs normal per les mirades i la manca d’acceptació dels altres i, en canvi, poden entrenar-se felices amb altes persones a través de la realitat virtual. Efectivament, en el món virtual et configures un avatar amb el teu nom i immediatament pot ser 30 anys més jove o 30 quilos més prim o tenir la funcionalitat de les dues cames. Així, en el món virtual hi ha una ciutat de gent que es troba en un món digital i que és arreu del món (d’habitacions solitàries d’arreu del món) i parla, balla, juga, fa esports i se sent integrada perquè les diferències físiques d’un avatar no comporten mai cap discriminació. Aquí és on crec que hem de treballar: a fer un món real collidor, integratiu, plural i divers, i no pas en la possible creació de mons per als inadaptats, una versió ultramoderna de La parada dels monstres de Tod Browing. Si les xarxes aïllen, la realitat virtual ja ho fa del tot.
Encara recordo les esperances i els llibres de Manuel Castells quan internet començava a canviar les nostres vides per sempre. Tenim una nova oportunitat amb la realitat virtual, tot i que si està en mans només de les grans companyies no crec que sigui per fer un món (virtual) millor. Però la realitat virtual juntament amb la intel·ligència artificial seran el nou salt a un món que malauradament no és diferent del d’ara, simplement serà més immersiu, més brillant, però en comptes de mirar vídeos de Tik-Tok, hi serem dins.