Girar full?

De la mà de Salvador Illa i amb la plena complicitat d’ERC i els Comuns, Catalunya hauria entrat a partir del 8 d’agost passat en el que pretenen que sigui l’era del “girar full” i del feliç retorn a un “govern de tots els catalans”. I per bé que hàgim de deixar passar els preceptius 100 dies per jutjar-lo –algun malintencionat ha suggerit que fossin 155–, sincerament, ¿algú es pot creure això a la vista dels nomenaments del primer govern d’Illa, de la “rebudeta” gore al MHP Puigdemont, dels missatges que se’ns han emès aquests dies i del compliment dels acords amb què el PSOE hauria entabanat ERC i Comuns per acompanyar-lo en aquesta aventura tripartida? Algú es pot creure que el nou govern pretén fer polítiques d’esquerres quan resulta tan obvi que el que l’inspira és un unionisme indissimulat?

Resulta certament rocambolesc, d’entrada, que algú pugui dir que el govern d’Illa representi a “tots els catalans”, com diu Illa. Això és ostensiblement un govern dissenyat precisament per excloure el que fins fa quatre dies ha estat la majoria social d’aquest país, una majoria que vol exercir el dret d’autodeterminació del poble de Catalunya i que ha rebutjat per activa i passiva els postulats de Societat Civil Catalana, entitat engendrada en part per franquistes i entusiàsticament secundada per Illa. El d’Illa, diguem-ho clar, és un govern per passar un rodet unionista aprofitant que una majoria de catalans està momentàniament desactivada i abstencionista per la falta d’unitat i encert dels seus partits tradicionals i també pel cansament i la repressió que saben com posar-li pals a les rodes. Ara, ¿algú dubta que Illa representi gaire més que un passatger respir per al Règim del 78 en temps de dubtes i dretanització? Com pot ser una alternativa real un govern que no respon en pràcticament res a l’esperit, la tradició, els anhels i la manera de fer i sentir del nostre país? Com descriu Damià del Clot als seus darrers llibres, Illa i els seus aliats representen un darrer intent de justificar el Règim del 78 com demostren els ulls grossos que han fet davant el colpisme judicial que practica l’actual Tribunal Suprem desobeint la llei de l’amnistia tal com han apuntat no pocs mitjans internacionals aquests dies. Perquè les ganes de detenir il·legalment el MHP Puigdemont se’ls han notat tant o més que a Vox.

L’arribada d’Illa a la presidència de la Generalitat és un fet inèdit, un pas enrere que xoca frontalment amb la tradició catalanista que ha caracteritzat quasi tots els presidents de l’edat moderna. Passarem de tenir tota una llista de presidents represaliats –Macià, Companys, Tarradellas, Irla, Pujol, Mas, Puigdemont, Torra– a tenir-ne un d’identificat amb la repressió, i que no se n’ha amagat gens. Tindrem un president que no ha aixecat la veu en cap moment contra els atacs policials a votants l’1-O, contra el Pegasus o el Catalangate, contra la Policia Patriótica o la continuïtat de la Comissaria de Laietana 43, contra les acusacions “populars” de Vox contra demòcrates catalans o un infame lawfare dissenyat per eliminar oponents polítics, ni molt menys contra el vergonyós discurs de Felipe VI el 3 d’octubre de 2017. Al contrari, s’ha manifestat al costat dels qui directament els han protagonitzat i defensat i en contra d’amnistiar els qui n’han estat les víctimes. Sí, malauradament aquest i no un altre és el senyor que ERC i Comuns han col·locat a la plaça de Sant Jaume per manar en nom de tots els catalans per absolutament increïble que pugui semblar.

Ara bé, el senyor Illa diu que girarà full. En ares de la concòrdia i el fair play? Ens el podem creure? Jo diria que aquí no hi ha ni una ombra de voler girar full. El que hi ha és una voluntat de doblegar un poble que sempre ha creat dificultats a Madrid. En tenim múltiples evidències. Tots els qui coneixem bé com han anat les coses al Parlament de Brussel·les sabem que qui nomena conseller de la Unió Europa i Acció Exterior el senyor Jaume Duch –funcionari de la UE que ha obrat políticament contra la voluntat dels catalans– no busca el millor per a Catalunya sinó la seva anul·lació efectiva com a subjecte polític. Pensem que ni sota la presidència espanyola de la UE han aconseguit que s’admetés el català!

Julian Assange volia que la causa de Catalunya fos símbol d’una exigència democràtica al món. Qui pot dubtar que Illa i Duch treballaran justament en el sentit contrari buscant-ne la supressió de l’agenda internacional i la supressió de l’admirable impuls democràtic que com a poble hem protagonitzat. Ells estan còmodes en un règim que criminalitza el MHP Carles Puigdemont, castiga els braus mossos que l’han ajudat i maltracta ciutadans a qui ruixa antireglamentàriament amb gas pebre el dia de la seva investidura. Aquest és el “girar full” que ens espera en els propers temps amb un govern que assegurarà que Catalunya no pugui decidir el seu futur ni comptar amb cap dels drets que porta anys reclamant.