Perquè som improductius

Els que hagin viatjat a fora aquest estiu hauran notat que els diners ja no allarguen com abans. Als Estats Units la diferència respecte de fa només cinc anys és molt gran. Europa i en concret Catalunya som relativament cada cop més pobres.

La raó és la baixa productivitat de la nostra economia. Habitualment, la productivitat és objecte de tot tipus d’anàlisis i recomanacions des de fa anys que no duen enlloc. Diuen que el problema és que tenim empreses petites que no inverteixen en R+D i que la solució és fer subvencions. Aquestes acaben a les arques de Telefónica sense més impacte que alimentar consultors i assessors per fer paperassa. Si transcendim aquesta anàlisi superficial, podem identificar les raons reals de la baixa productivitat.

El primer punt és apostar pels sectors adequats. Segons l’Eurostat, hi ha tres sectors a Europa amb evolució negativa de la productivitat des del 2019. Són el sector públic, la construcció i l’hostaleria. Just els que estem engreixant aquí.

El segon punt és la ineficiència empresarial. La productivitat és valor afegit per hores treballades i aquí tenim massa hores treballades però improductives. La cultura presencialista de fer hores i reunions tertúlia persisteix perquè els caps són incapaços de planificar objectius. Hauríem d’ajudar les empreses a funcionar de 8 del matí a 4 de la tarda amb mitja hora per dinar i adoptar bones pràctiques en planificació setmanal i organització de reunions.

El tercer punt són els costos de transacció necessaris per tancar transaccions econòmiques. Aquests comporten molt d’esforç que no suma al PIB. Impostos, subvencions, permisos o assessors. Com pot ser que a Catalunya hi hagi un 50% més d’advocats que a tot França? Només atacant aquestes causes aconseguirem millorar la productivitat.