Prada, un crit per la llengua

Tancat, per ara, el procés sobiranista polític –falta el judicial– i amb els grans actors de l’independentisme en el punt més baix de la seva relació en molts anys, Junts i ERC purgaran pecats plegats a l’oposició mentre el país, i especialment els seus votants, haurà d’afrontar un canvi de prioritats. Ara cal preservar els trets diferencials que ens distingeixen com a catalans i ens donen la consciència de conformar un poble diferenciat, començant per la cultura i, és clar, la llengua, el nervi de la nació. L’una no s’entén sense l’altra, i és el que toca salvar.

El govern republicà ja va fer un gir per situar el català en el centre, fet que sembla que es consolidarà ara amb la creació del Departament de Política Lingüística, comandat per un dels més grans experts del país, Francesc-Xavier Vila. La normalització de la llengua, però, ni de bon tros arribarà només amb les accions que pugui impulsar l’executiu. Independentistes, sobiranistes, catalanistes i de fet tothom que parla o s’estima mínimament el català s’ha de moure en un moment d’emergència lingüística preocupant, sobretot a les ciutats, on recula a marxes forçades. Cal més que mai que arreu dels Països Catalans es faci front comú per la llengua, perquè la unió fa més força, però també cal que cadascú es mentalitzi que pot jugar un paper cabdal. Just d’això ha anat la Universitat Catalana d’Estiu closa ahir que, en un any de transició en el vessant polític pel tan recent canvi de govern, s’ha centrat a demanar-nos que fem tot el que tenim a la mà per fer servir i fer necessària la llengua. El crit d’alerta arriba des de Prada. Un cop més, la UCE marca tendència.