Canvi de rumb als Mossos

Que la direcció política i ope­ra­tiva dels Mos­sos ha de fer un canvi de rumb, és una obvi­e­tat. La qüestió és on ha de por­tar el gir de full que les aten­ci­ons de Sal­va­dor Illa i Núria Par­lon al cos poli­cial sem­blen apun­tar. Josep Lluís Tra­pero –recu­pe­rat per a la pri­mera línia per qui aplau­dia el 155 que el va des­ti­tuir– n’exer­cirà la direcció política i al cos ja li està majo­ritària­ment bé, perquè el major coneix els Mos­sos com pocs. Caldrà veure com entendrà la sepa­ració de l’àmbit pro­fes­si­o­nal del polític que exi­gia com a poli­cia, ara que ha sal­tat a l’altra banda i li tocarà pren­dre deci­si­ons polítiques. Ara bé, que res­ti­tuir Tra­pero i el comis­sari en cap Miquel Esquius –tots dos de tra­jectòria pro­fes­si­o­nal con­tras­tada– tin­gui com a efecte la des­po­li­tit­zació dels Mos­sos és com afir­mar que els únics que poli­tit­zen són sem­pre els adver­sa­ris polítics. Què és, si no poli­tit­zació del cos, haver anun­ciat en cam­pa­nya que el més sig­ni­fi­cat dels Mos­sos n’assu­mi­ria la direcció política? La con­se­llera Par­lon ha estat llesta quan, cone­guts els nome­na­ments, ha posat èmfasi en els rep­tes de segu­re­tat ciu­ta­dana que la poli­cia ha d’afron­tar. Aquest és un propòsit que té con­sens i par­lar-ne difi­culta que l’extrema dreta se l’apropiï. Però inten­tar dri­blar les con­trovèrsies no fa que des­a­pa­re­guin. En aquest sen­tit, és impres­cin­di­ble que aquesta nova etapa que el PSC pro­posa per als Mos­sos exclo­gui epi­so­dis tan impro­pis d’un alt càrrec poli­cial com la valo­ració política del comis­sari Sallent en la roda de premsa de l’endemà de la tor­nada del pre­si­dent Puig­de­mont. O com l’informe remès al jutge Lla­rena, que va més enllà d’una enu­me­ració de fets i cau en pre­ju­di­cis i relats més pro­pis d’infor­mes fets a mida de la repressió política per cos­sos poli­ci­als espa­nyols. Asso­ciar la deso­bediència civil, la resistència pacífica, una mani­fes­tació i la pròpia ANC amb con­duc­tes vio­len­tes, jus­ti­fi­car l’ús indis­cri­mi­nat de gas pebre i usar incon­cre­ci­ons com “ter­ro­risme naci­o­na­lista blanc”, que no se sap com es defi­neix ni a qui s’aplica, és cri­mi­na­lit­zar la dis­sidència política. I només s’explica quan l’autor de l’informe, des­col·locat per no haver pogut fer efec­tiva una ordre de detenció de Car­les Puig­de­mont del tot impug­na­ble, intenta fer-se per­do­nar.