Aprendre d’Alemanya

El partit d’extrema dreta radical Alternativa per Alemanya (AfD), que sovint flirteja i juga a l’equívoc amb tics neonazis, ha guanyat les eleccions a Turíngia. Aquest és el primer territori on el partit nazi va governar (1930), en coalició amb els conservadors. Si de manera aïllada aquest ja seria un fet preocupant, pel passat d’Alemanya, pel seu pes econòmic i demogràfic a la UE i perquè aquesta formació d’ultradreta fa tan sols 11 anys que es va fundar, el neguit creix perquè aquest triomf de l’AfD –i el segon lloc a Saxònia, a tocar de la CDU– s’emmarca en l’ascens de l’extrema dreta a Europa –amb exemples a la majoria d’estats– i a tot el planeta. Tot fa pensar que l’AfD no governarà en cap dels dos territoris perquè se li aplicarà l’habitual cordó sanitari, però, mirant més enllà del nas, urgeix posar en marxa un procés de revisió per revertir les causes de l’ascens de la ultradreta. El cordó sanitari és necessari per protegir les institucions democràtiques de qui vol acabar amb la democràcia, però si no s’acompanya d’iniciativa política, més d’hora que tard els cordons es trencaran –la pressió sobre l’ala dreta de la CDU hi serà– o ja no seran suficients. Els partits sistèmics, tant els del tripartit del govern federal –socialdemòcrates, verds i liberals– com la CDU, no poden restar passius ni un dia més. A Alemanya i a tot Europa convé aprendre dels errors de l’última dècada. I esmenar-los. L’ascens de la ultradreta és un fet multicausal. L’aprimament de l’estat del benestar –autèntic matalàs social de qui té menys recursos–, l’empobriment de la classe mitjana, la falta d’expectatives d’ascens social dels joves professionalment més ben formats de la història i la por dels partits tradicionals d’esgarrinxar-se en el debat immigratori, han trinxat la confiança dels ciutadans i els han empès a abraçar el discurs oportunista, simplista, xenòfob i mentider de noves formacions que han ocupat un espai erm per l’absència de relat i respostes de la política institucional. Afegim-hi que la consciència de rebuig del que van significar els totalitarismes a Europa s’ha anat debilitant pel pas del temps i per la pèrdua de pes de l’humanisme en la formació integral dels joves, i l’impuls de l’extrema dreta està servit.