Totes les excuses

L’alcalde del PP de Vita, un poble d’Àvila, va agafar el micro durant les festes locals i va cantar una cançó amb una lletra que feia apologia de la pederàstia i banalitzava la cultura de la violació. L’actuació es va fer viral a les xarxes socials i com a conseqüència d’aquesta exposició pública el partit es va veure obligat a fer-lo fora, tot i que el senyor de moment no plega perquè es veu que no està afiliat i segons la llei pot continuar exercint el càrrec amb tota normalitat. Les primeres reaccions de l’edil un cop destapat l’afer van ser escudar-se en el fet que no hi havia mala intenció, que es tractava d’una cançó popular i que no la tornaria a cantar. “M’he criat amb aquesta cançó des que era petit”, hi va afegir. La lletra diu així amb una traducció més o menys fidel: “Em vaig trobar una nena sola al bosc, la vaig agafar de la maneta, me la vaig endur a casa, la vaig posar al meu llit, li vaig abaixar les calces i li vaig fotre el primer caliquenyo.” Se’l veia prou joiós, l’alcalde, acompanyat dalt de l’escenari. Segons sembla ha rebut el suport de la majoria dels veïns, que critiquen que se l’estigui “crucificant” per una tradició vinculada a la festa i a passar-ho bé. Perquè de fet aquest és el nucli dur de la discussió que es genera sempre quan es produeix un atac, verbal o físic contra una dona: on son els límits? Parlar de fotre un caliquenyo a una menor és menys reprovable que arrambar-se a una noia sense consentiment? Fer un comentari obscè a una dona rebaixa la gravetat si l’home que l’ha fet anava begut? La llei ho interpreta com a atenuant, però la societat s’ha de mostrar igual de permissiva? Ja cansa haver d’escoltar el “no n’hi ha per a tant” de sempre, perquè l’únic que fa és aplanar el camí per facilitar que s’esborrin aquests límits amb l’excusa del context on s’han traspassat. La tradició basada en cançons que promouen la violació de nenes no es pot justificar ni mantenir de cap de les maneres, perquè qui ho faci perpetua i normalitza la violència contra les dones. I aquí no hi ha costum, ni festa, ni context que valgui.