Els anticatalà

Fa molts anys que el català recula socialment. Les causes són diverses, però les podem resumir en una: el català ha esdevingut una llengua supletòria perquè s’ha inculcat una autodenigració mentre es promovia un supremacisme cultural colonitzador. Això no ha passat com un procés “natural”. El català als Països Catalans ha sigut perseguit, prohibit, reclòs i minoritzat pels estats espanyol i francès durant segles, governés qui governés. Quan el poder s’ha democratitzat una miqueta, mai motu proprio, i s’ha intentat normalitzar-lo, mai ha tingut les eines suficients per a una veritable normalització, ja que en paral·lel la llengua del poder civil i polític era la llengua del respectiu Estat. Segons alguns sociolingüistes, estem en un punt de diglòssia de no retorn, de substitució lingüística de difícil reversibilitat. Més enllà dels condicionants sobre la política lingüística acceptada per Salvador Illa per presidir la Generalitat, caldria que totes les organitzacions cíviques, socials i polítiques sensibles a l’emergència lingüística es coordinessin per a una llarga i intensa campanya per revertir els usos del català. Però també les organitzacions del món productiu, sindicals i empresarials. Des dels poders administratius s’haurien d’espolsar ipso facto per violadors dels drets humans –els lingüístics i culturals– els funcionaris –uniformats o no– que tractin amb menyspreu els qui parlen català al seu país.