Biblioteca de Farners

El pobre diable ha dinat amb la colla. Arribats a la sobretaula, se li ha acudit comentar que havia vist un parell de capítols d’una sèrie per a ell desconeguda (com totes) i que, mira, li ha fet gràcia. El hahaha ha estat de llevantada! La sèrie –li han dit a cor– és més coneguda que la Monyos. Que ja és una relíquia audiovisual, home, que com pot ser que visquis tan fora del món real... El pobre diable ha tocat el tema perquè havia recordat que a mig matí el conductor d’un programa radiofònic, un tipus que parla en do major i es meravella de tot i a cada instant, havia repassat durant una hora llarga les sèries que eren novetats de la setmana. Es veu que és una secció fixa, de les més celebrades per l’audiència. A la tarda, el pobre diable entrarà a la biblioteca Joan Vinyoli de Santa Coloma i demanarà on tenen l’obra de Josep Pla. Ha de consultar el glossari per localitzar un terme. Una amable bibliotecària se’l quedarà mirant entre dubitativa i avergonyida: –Ui, és que l’obra de Pla ja la tenim retirada al magatzem... –Què? Els quaranta i escaig volums enretirats? –Bé, no em demani el motiu. L’ordre m’ha arribat i jo, ja ho comprendrà... El pobre diable ho comprendrà perfectament. Comprendrà que el temps de la lectura sense romanços pel mig ha caducat com els medicaments no fets servir, i això, fins i tot per a algunes direccions de biblioteques. Comprendrà també que tothom parli de cultura, cultura, cultura, però que aquesta cultura ha deixat de ser la dels llibres d’assaig i pensament. I és que quan parlem de literatura no novel·lada, va, troba’m un lector... Comprendrà, ai las, que vivim nous temps de contalles, de relats espurnejants, d’històries inventades i servides en píndoles digeribles. La qüestió ja no és quants llibres al mes llegeix el ciutadà mitjà alfabetitzat que se sap totes les sèries, sinó quants d’aquests llibres llegits no eren novel·la. El pobre diable comprendrà (i acceptarà, i tant que sí!) que l’au estranya és ell perquè no li fa el pes que sempre s’hagi de pensar i reflexionar sobre la realitat embolicant-la en paper de ficció, que tot hagi de ser artifici, suspens, caracterització de personatges, plantejament, nus, desenllaç... El pobre diable, ai las, ja fa més riure que la sèrie descoberta a deshora.