Lectura global: gestos, imatges i paraules

Percebem el significat dels gestos de forma global: somriure, assentir amb el cap, tocar-se el nas, o mirar cap a una altra banda. Percebem el significat de les imatges de forma global: un pantà buit, un vaixell sobrecarregat de persones, una persona dormint sobre uns cartrons. Les paraules també les podem llegir globalment: carrer, botiga, caixa... Les podem llegir globalment, però molts especialistes opinen que el món de les paraules és tan immens que convé que els nens disposin des del principi d’una clau. Una clau que els serveixi sempre per entrar en aquest món gegantí. Una clau!, “El sistema fonètic. Els fonemes i les lletres.” Per a aquests especialistes, és millor començar la lectura com es feia abans: la M amb la A, Ma, la N amb la O, No. “MaNo”. Al·leguen que la nostra memòria de treball té límits, igual que els passa a alguns ordinadors. Si en un text el nen ha de reconèixer moltes paraules globalment, la seva memòria es carrega massa, i el nen es cansa, i pot arribar a rebutjar la lectura. Per això insisteixen. Partir la paraula: P, e, l, o, t, a. Pe+lo+ta. I llegir al principi mecànicament no és una mala opció.