Una forma de tortura

Si no en teníem prou viat­jant en seients cada cop més estrets i patint pel ridícul espai que va que­dant entre pas­sat­gers –aca­ba­rem volant drets i aga­fats a una barra, i si no, temps al temps–, algu­nes aerolínies han tro­bat una nova fórmula per tor­tu­rar els seus cli­ents. El moment triat és just el que pre­ce­deix l’embar­ca­ment. És un càstig que no pots veure a venir, sobre­tot tenint en compte que en el moment d’adqui­rir el bit­llet, i sense saber-ne exac­ta­ment el motiu, t’han con­ver­tit per art de màgia en un viat­ger pri­o­rity. El pro­blema és que on tu has lle­git que hi tindràs una certa pre­ferència, ells en rea­li­tat t’esta­ven fent saber que series un prin­gat però, això sí, un prin­gat de pri­mera, perquè ni tan sols podràs evi­tar pagar el gust i les ganes per pujar una male­teta a bord. Ara bé, a fi d’allar­gar la men­tida tant com sigui pos­si­ble, et faran embar­car abans que a una part dels cli­ents i en una fila específica, per la qual també des­fi­la­ran dese­nes de viat­gers a qui els han venut la mateixa moto del pri­o­rity que a tu. Un cop pas­ses el con­trol, és ales­ho­res quan arriba el moment depor­tació mas­siva. L’avió que espe­res ni tan sols és a la pista per donar-te la ben­vin­guda, així que pots pas­sar entre trenta i sei­xanta minuts con­fi­nat en una sala petita, pri­mer, i al ras, en segon terme, a pocs metres d’on ater­rarà l’avió. Si ets una per­sona gran i neces­si­tes una cadira, doncs per què no et com­pra­ves un jet pri­vat. Si dus cri­a­tu­res a sobre, doncs per què no les dopa­ves per evi­tar que es poses­sin ner­vi­o­ses. Si plou, doncs ànims, que l’aigua que et rega pot­ser et farà créixer. Ima­gino que la raó que els motiva a trac­tar així la gent és asse­gu­rar-se que tot està a punt quan arribi l’avió –i com­plir els hora­ris, ja que algu­nes com­pa­nyies pro­me­ten retor­nar diners en cas de retard– i per poder enviar abans a casa un per­so­nal que no cobra ni un sol dels minuts extres.