‘Jaume Arnella. Artesà de cançons’
Cada primer de setembre, coincidint amb la celebració de Sant Daniel –patró de la vall i del monestir que porta el seu nom–, els veïns celebrem la festa major. Des de fa uns anys, i gràcies a la il·lusió i l’esforç de l’associació de veïns, els actes llueixen d’allò més, amb la música com a gran protagonista. Hom es proposa que la mainada de la vall, petits i joves, hi participin i se la facin seva, ja sigui en la cantada d’havaneres, amb els tallers, danses, sardanes o bo i preparant la cercavila final. Hi va haver un acte que va fer encara més especial la festa major d’enguany: el reconeixement popular a Jaume Arnella. Es va presentar el llibre que li ha escrit Ferran Riera i que ha publicat Edicions Sidillà: Jaume Arnella. Artesà de cançons. Convocats per la Gemma Pla i en Jaume Piquer, tot un seguit de músics, romancers i cantants interpretaren peces del cançoner tradicional, amb en Jaume a primera fila, seguint-les a cor què vols. Hi havia amics i companys seus provinents de les comarques gironines i de més enllà. En el repertori hi va ser present música d’arreu dels Països Catalans. Foren molts els moments en què l’emoció es visqué a flor de pell, però entre tots en destacarem dos: quan en Cesc Franquesa li dedicà el ball d’homenatge i, ja cap al final, el resum en forma de glosa que ens va improvisar la Meg Joanmiquel. Al mig del pati de les antigues escoles vam cantar, vam ballar i vam recordar que no hi ha país petit si cuida la cultura que li és pròpia. Com no podia ser d’altra manera, vam acabar la vetllada cantant una de les principals peces del repertori d’en Jaume: Les rondes del vi. La prova més evident de la petjada que ha deixat l’Arnella és que molts pensen que aquesta peça és una cançó popular tradicional quan, en realitat, és una composició de l’any 1969, amb lletra de Joan Soler i Amigó i música del mateix Jaume. Com va manifestar la meva cosina Dolors, és l’acte més emotiu que hem viscut mai a les festes de la Vall. Caldria més espai per recollir aquí tot allò que es va dir i el nom de totes les persones –organitzadors i músics– que ho van fer possible. A en Jaume Arnella li devem la gran capacitat que ha tingut i té de fer país tot cantant. Ens va confessar que va acabar la celebració aclaparat i emocionat. No pas més que nosaltres. Moltes gràcies, Jaume.