Catalunya aixeca el teló amb força
La 23a gala ‘Catalunya aixeca el teló’ va obrir ahir al vespre, al Teatre-Auditori de Sant Cugat del Vallès, la nova temporada teatral 2024/25. Com cada any, l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (Adetca) va aprofitar per fer públiques, unes hores abans, les dades de la temporada anterior, en aquest cas la 2023/24, que han estat marcades per un nou rècord d’espectadors als teatres de Barcelona, superant la contundent xifra dels 3 milions –concretament, van ser 3.020.710 espectadors: 230.057 més que la temporada anterior (un 8,24% més)– i batent el record anterior, que es va assolir durant la temporada 2011/12, quan 2,9 milions de persones van assistir als teatres barcelonins. Per tant, es confirma la recuperació progressiva del sector després de la sacsejada de la pandèmia, però també la consolidació del que la presidenta d’Adetca, Isabel Vidal, va definir ahir com “un sistema teatral admirat arreu”. Ho certifiquen també altres xifres com ara una recaptació total de més de 92 milions d’euros, un 61,6% d’ocupació i, el que és tan o més important en termes de bona salut cultural, el fet que s’han creat més espectacles i s’han fet més funcions que mai. Concretament. s’han representat 1.235 nous espectacles, amb un total de 13.035 funcions.
Les xifres impressionen, i encara més quan s’emmarquen en un ecosistema cultural en què, aquí i arreu, semblen imposar-se les plataformes digitals i altres formes d’entreteniment que conviden a no sortir de casa per gaudir de les arts en viu. Per contra, l’escena teatral catalana resisteix amb força, amb un 65% de produccions autòctones –uns 800 muntatges teatrals– i un 54% d’espectacles d’autors catalans, per un 18% de la resta de l’Estat i un 27% d’estrangers. I, no menys important, destaca el fet que el 39% de les produccions s’han representat en català i un 30%, en castellà. Aquest reguitzell de bones dades podria portar a un cofoisme conformista i desmobilitzador, però Adetca creu que s’ha de continuar treballant per millorar i créixer, amb eines tan reclamades com el 2% cultural i l’estatut de l’artista, tant a Barcelona com en el conjunt de Catalunya.