Teatre i pantalles

De ben segur que el creixement del nombre d’espectadors al teatre és una resposta complexa a diversos factors, però m’atreveixo a apuntar-ne un de bell nou: l’augment dels productes culturals en plataformes digitals. Mentre aquestes últimes continuen oferint un accés massiu a continguts culturals, el teatre es reafirma com una experiència insubstituïble, capaç de resistir i, fins i tot, prosperar en l’era digital, tal com confirmen les dades rècord d’assistència. Lluny de ser competidors, el consum cultural en línia i l’assistència a les arts escèniques poden coexistir i, fins i tot, alimentar-se mútuament, creant una rica i diversa ecologia cultural que enriqueix la societat. I tot plegat malgrat que ambdues ofertes són fruit de productes oposats. Les sèries i pel·lícules es poden veure en qualsevol moment; el teatre, en canvi, ofereix una experiència única que les pantalles no poden replicar: la immediatesa, la interacció amb l’actor en viu, el caràcter efímer de cada funció. La natura irrepetible de cada representació crea un sentit de comunitat i connexió que és impossible assolir a través de les pantalles, i m’ensumo que és aquest desig de participar en una experiència compartida i de proximitat allò que cada cop és més valorat en un món on la tecnologia ens separa físicament.