La roda del hàmster

S’han acabat les vacances per a la gran majoria dels mortals, com sempre i després de dies intensos, de desordre en el menjar i en el dormir, i de ritmes de vida poc recomanables, tan per a grans com per a petits. Les escoles ja han començat, i amb això les famílies alleugeren la càrrega suportada durant tot l’estiu. No hi ha res tan esperat com el retorn a l’escola, senyal de la normalitat i de recuperació de les rutines. En el moment d’escriure aquest article, per a alguns és encara present la síndrome postvacances marcada pels símptomes de cansament, depressió lleugera i angoixa, resultants d’afrontar les responsabilitats laborals. Una síndrome que ja s’hauria d’haver superat després d’uns quants dies. Hem tornat a la rutina, vulguem o no, recuperant els horaris habituals de forma progressiva per evitar l’efecte negatiu d’un ritme perdut. Recuperarem les trobades amb els amics, reprendrem les activitats esportives i tornarem a fer propòsits d’actituds saludables en el menjar i el descans. Cal que sigui així si volem anar bé. Ens mirarem els aparadors amb roba de tardor per tenir il·lusions i potser comprarem. Tenir fills genera una forta càrrega econòmica sobretot per l’entrada a l’escola. Aviat la tardor començarà a fer el seus efectes i les baixades de temperatura ens gratificaran. Desitjarem posar-nos aquell jersei i aquella caçadora que havíem guardat o aquell càrdigan que ens té el cor robat. Tornarem al gimnàs amb els propòsits de sempre i enyorarem els amics que hem fet a l’estiu. Ens escriurem enviant-nos missatges i fotos de record, que en alguns casos s’aniran perdent en el temps com la llum del dia. Procurarem no deixar les coses per més endavant i les entomaren amb més responsabilitat. Enrere quedaran la gentada, els nens que sortien de sota les cames i aquells bars plens i restaurants a petar. Qui més i qui menys ha patit l’alça de preus i en algunes localitats els problemes de convivència s’han accentuat. El viatge fet queda en el record. És moment de fer balanç i recordar les paraules de l’exconsellera Montserrat Tura de fa unes dècades, quan definia un tipus de turisme qualificat de borratxera. Res ha canviat. El model turístic i la concentració en el mes d’agost sembla que no té remei. Calor, sequera, gentada, preus i el rerefons polític. D’aquí a un any reprendrem de nou el cicle com la roda del hàmster.